Habitem en municipis, percebem el món a través d’ells. El municipi com habitat, com a lloc de treball, d’oci, de trobada social, està en el centre de les nostres vides. Per això, tot el que repercuteixi en la seva forma d’organitzar-se i prestar els serveis ens afecta de manera directa i intensa. Més enllà de models i debats ideològics – sempre necessàries i imprescindibles per avançar i millorar en una societat democràtica – exigim als nostres municipis serveis concrets d’abastament d’aigua, sanejament, jardineria, neteja, recollida de residus, enllumenat públic i altres serveis imprescindibles que impliquen una exigent gestió. Els resultats són tangibles i conformen una part substancial de la nostra qualitat de vida. Per això, els Ajuntaments, entre altres funcions, assumeixen l’enorme responsabilitat de fer funcionar de la manera més eficient possible l’engranatge de serveis. Si no existissin els serveis, la ciutat, senzillament, no seria possible. L’interès general ens impulsa a tractar d’assolir l’excel·lència en la gestió de serveis públics, per satisfer les demandes dels ciutadans.
El mateix marc legal que garanteix la titularitat pública dels serveis, determina i acota les fórmules en les que l’Ajuntament pot portar a terme la seva gestió, mantenint sempre, no només la titularitat, sinó la ineludible responsabilitat del control per garantir així, un adequat servei. En aquest context, l’Ajuntament haurà d’escollir el seu model de gestió, públic o privat. I front una decisió d’aquesta transcendència, que en els darrers anys s’ha ideologitzat, és important i indispensable efectuar un anàlisi d’arguments, al marge d’ideologies polítiques, que centre l’atenció en l’interès general i l’excel·lència en la gestió dels serveis. En aquest article, que és el primer d’una sèrie de 2, n’exposem alguns:
El benefici industrial
El fi de l’empresa és la principal diferència entre l’empresa privada i la societat mercantil pública. Mentre que la privada presenta com a objectiu principal la maximització del benefici pels inversors (accionistes o propietaris), l’empresa pública presenta com a objectiu principal la satisfacció de l’interès general.
Quan es prepara un Plec de Clàusules per contractar de manera indirecta la gestió d’un servei públic, es contempla (sobretot quan es tracta de contractació d’obra pública) un percentatge generalment del 13% que cobreix les despeses generals així com un percentatge del 6% de benefici industrial que aporti l’esmentat resultat econòmic cercat pels inversors. Per altra banda, en la modalitat de gestió directa és possible cobrir únicament el cost del servei i no destinar un % del pressupost com a benefici econòmic de l’empresa municipal, produint-se l’estalvi del 6% del cost del servei en la gestió directa.
La fiscalitat
En el cas de l’Impost de Societats, l’empresa municipal gaudeix de la bonificació del 99% de la quota íntegra prevista a l’article 34 de la Llei de l’Impost sobre Societats mentre que L’empresa privada en canvi, presenta un tipus general del 25% i aquest cost (compta comptable 630. Impost sobre beneficis) l’ha de repercutir en alguna de les seves partides de cost de l’oferta.
En referència a l’IVA, els serveis susceptibles de prestació es divideixen entre prestacions de serveis subjectes i no exemptes (aigua p.e) i serveis no subjectes (residus, neteja viària p.e.) i per aquestes darreres s’aplica un 0% de deducció de les quotes d’IVA suportades. Aquesta no deduibilitat de l’IVA, suposarà majors estalvis per l’Ajuntament en activitats com neteja de dependències municipals en que la mà d’obra (aliena a l’IVA) té un pes relatiu d’entorn el 85% i els materials i altres d’entorn el 15% i per altra banda, estalvis menors en activitats amb major pes de materials (p.e. la obra pública). No obstant l’anterior, l’estalvi en l’opció empresa municipal (en serveis no subjectes a IVA) respecte la modalitat de gestió indirecta serà sempre major ja que en aquesta darrera modalitat, el 10% / 21% tant dels costos de materials d’obra com de mà d’obra, són despesa a assumir per l’Ajuntament.
En el següent i darrer article de la sèrie, es tractaran aspectes de la gestió dels serveis com el know-how, les economies d’escala, els costos de transacció i la concurrència/competència derivada dels procediments de licitació de serveis.
