La durada dels contractes del sector públic més enllà dels 5 anys. El període de recuperació de la inversió.

El preu i la durada són dues de les característiques més rellevants i transcendentals de qualsevol contracte entre parts. En l’àmbit dels contractes del sector públic, la llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (en endavant “llei 9/2017”) en fa referència en el seu article 29 “Termini de durada dels contractes i d’execució de la prestació”.

En l’article 29.1 es fa referència al marc d’actuació general per determinar la durada del contracte a l’indicar que “la durada dels contractes del sector públic s’ha d’establir tenint en compte la naturalesa de les prestacions, les característiques del seu finançament i la necessitat de sotmetre’n la realització periòdicament a concurrència, sense perjudici de les normes especials aplicables a determinats contractes”.

• Contractes de subministraments i de serveis de prestació successiva

Més endavant, en l’article 29.4 fa referència a la durada dels contractes de subministraments i de serveis de prestació successiva que “tenen un termini màxim de durada de cinc anys, incloses les possibles pròrrogues que en aplicació de l’apartat segon d’aquest article acordi l’òrgan de contractació…”. No obstant això, el mateix article obre una possibilitat d’anar més enllà del límit dels 5 anys al establir  “excepcionalment, en els contractes de serveis es pot establir un termini de durada superior al que estableix el paràgraf anterior, quan ho exigeixi el període de recuperació de les inversions directament relacionades amb el contracte i aquestes no siguin susceptibles d’utilitzar-se en la resta de l’activitat productiva del contractista o la seva utilització sigui antieconòmica, sempre que l’amortització de les inversions esmentades sigui un cost rellevant en la prestació del servei…” Així en base a l’anterior cal, per anar més enllà de 5 anys, acreditar la materialitat i rellevància de les inversions així com acreditar la plena utilització i afectació de les mateixes en el servei.

• Contractes d’arrendaments de béns mobles

Pel que fa als contractes d’arrendaments de béns mobles, la llei 9/2017 en el seu article 29.5 és totalment limitativa al indicar que “la durada dels contractes d’arrendament de béns mobles no pot excedir, incloses les possibles pròrrogues que en aplicació de l’apartat segon d’aquest article acordi l’òrgan de contractació, els cinc anys.”

• Contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis

En referència als contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis indica en el seu article 29.6 que “tenen un termini de durada limitat, el qual s’ha de calcular en funció de les obres i dels serveis que constitueixin el seu objecte i s’ha de fer constar al plec de clàusules administratives particulars. Si la concessió d’obres o de serveis sobrepassa el termini de cinc anys, la seva durada màxima no pot excedir el temps que es calculi raonable perquè el concessionari recuperi les inversions efectuades per a l’explotació de les obres o serveis, juntament amb un rendiment sobre el capital invertit, tenint en compte les inversions necessàries per assolir els objectius contractuals específics”.

Addicionalment i en relació als contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis, incloses les pròrrogues, estableix que no es podran excedir dels següents períodes de temps:

1. Quaranta anys per als contractes de concessió d’obres, i de concessió de serveis que comprenguin l’execució d’obres i l’explotació de servei.
2. Vint-i-cinc anys en els contractes de concessió de serveis que comprenguin l’explotació d’un servei no relacionat amb la prestació de serveis sanitaris.
3. Deu anys en els contractes de concessió de serveis que comprenguin l’explotació d’un servei l’objecte del qual consisteixi en la prestació de serveis sanitaris sempre que no estiguin compresos en la lletra a).

• El període de recuperació de la inversió

Així i en base a l’anteriorment desenvolupat, els articles 29.4 referent als contractes de subministraments i de serveis i el 29.6 relatiu a contractes de concessió d’obra i de concessió de serveis, permeten anar més enllà de 5 anys de durada en els contractes si bé ambdós articles tenen com a denominador comú que cal determinar el període de recuperació de la inversió. Així, l’article 29.9 posa èmfasi en que “El període de recuperació de la inversió a què es refereixen els apartats 4 i 6 d’aquest article es calcula d’acord amb el que estableix el Reial decret a què es refereixen els articles 4 i 5 de la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola” (en endavant “llei 2/2015”).

En aquest sentit, l’article 10 del RD 55/2017 que desplega la llei 2/2015, indica “[…] s’entén per període de recuperació de la inversió del contracte aquell en què previsiblement puguin recuperar les inversions realitzades per a la correcta execució de les obligacions previstes en el contracte, incloses les exigències de qualitat i preu per als usuaris, si cas, i es permeti a contractista l’obtenció d’un benefici sobre el capital invertit en condicions normals d’explotació. “

Així mateix, l’apartat 2 d’aquest mateix article defineix el període de recuperació de la inversió com el mínim valor de n per al qual es compleix la següent desigualtat, havent-se realitzat totes les inversions per a la correcta execució de les obligacions previstes en el contracte:

On,

T, són els anys mesurats en números enters.

FC_t, és el flux de caixa esperat de l’any t, definit com la suma del següent:

1. El flux de caixa procedent de les activitats d’explotació, incloent cobraments i pagaments derivats de cànons i tributs, però excloent aquells que gravin el benefici del contractista.
2. El flux de caixa procedent de les activitats d’inversió.

No inclourà cobraments i pagaments derivats d’activitats de finançament i l’estimació dels fluxos de caixa ha de realitzar-se sense considerar cap actualització dels valors monetaris que composen el FC_t.

 b, és la taxa de descompte, el valor de la qual serà el rendiment mitjà en el mercat secundari del deute de l’Estat a deu anys en els últims sis mesos, incrementat en un diferencial de 200 punts bàsics. Es prendrà com a referència per al càlcul d’aquest rendiment mitjà les últimes dades disponibles publicades pel Banc d’Espanya en el Butlletí del Mercat de Deute Públic.

Si tens dubtes en relació als anys de durada que ha de tenir un contracte del sector públic així com de quina manera s’ha d’aplicar la metodologia de càlcul associada a la determinació de la durada del mateix, posa’t en contacte amb nosaltres i t’assessorarem en relació a les qüestions que ens plantegis.