En referència a les taxes per la prestació d’un servei o per la realització d’una activitat, l’article 24.2 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant “TRLRHL”) estableix que en general el seu import no podrà excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti o, en el seu defecte, del valor de la prestació rebuda.
Alhora l’article 25 del TRLRHL determina l’obligatorietat d’elaborar un informe – estudi econòmic en el que es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost dels serveis com a pas previ a l’aprovació de l’ordenança fiscal corresponent.
Pel que fa a la metodologia aplicable per tal de quantificar la taxa es necessari basar-se en el que estableix l’article 24, apartat 2 paràgraf segon i següents del TRLRHL
Per altra banda i en referència a l’import dels preus públics, s’ha de donar compliment al que estableix l’article 44 del TRLRHL en relació a que haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada.
Excepcionalment i quan hi hagi raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que ho aconsellin, l’entitat podrà fixar preus públics per sota del cost del servei. En aquesta casuística, s’haurà de consignar en els pressupostos de l’entitat, les dotacions oportunes per a la cobertura de la diferència resultant.
L’article 26.2 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics, estableix que tota proposta d’establiment o modificació de la quantia dels preus públics ha d’estar acompanyada d’una memòria econòmic financera que justifiqui l’import dels preus que es proposin i el grau de cobertura financera dels costos corresponents.
En relació a la metodologia de càlcul tant de les taxes com de preus públics es recomana seguir les següents fases:
a) Determinació de les activitats
La determinació de les activitats es farà seguint el criteri de la classificació funcional del pressupost (desglossada pel que fa a programes), identificant un programa amb una activitat.
Les activitats són les finalitats a què es destina la despesa i se’n contempla la classificació en: activitats principals, activitats auxiliars, activitats de direcció i administració general
b) Identificació dels recursos que s’utilitzen en la gestió de cada activitat
Aquesta fase consisteix a determinar quines despeses del pressupost municipal s’han de:
- incorporar com a costos (despeses de personal, treballs subministraments, serveis exteriors i transferències corrents)
- eliminar donat que no són costos en tant no es consumeixen en el procés productiu (inversions, transferències de capital, actius financers i passius financeres)
- afegir aquells costos que no són despeses (amortitzacions de l’immobilitzat material i immaterial calculades d’acord amb l’inventari i la comptabilitat nacional).
En aquesta fase i de cara a l’obtenció d’un major grau de desagregació de la informació per cada activitat pot resultar necessari recórrer a subsistemes de la informació comptable com podrien ser el subsistema de gestió de personal, el subsistema de gestió de despesa, el subsistema de gestió d’inventari o de gestió de l’immobilitzat esmentat per citar-ne alguns.
c) Quantificar el cost directe dels recursos utilitzats en la gestió de cada activitat
Es parteix en aquesta fase de les obligacions reconegudes de l’execució del pressupost de despeses de l’exercici n-1.
Les partides pressupostàries que corresponen a costos de personal, treballs i serveis exteriors i transferències corrents estan classificades per programes en la comptabilitat així que en el càlcul dels costos s’imputarien directament a l’activitat corresponent.
Les despeses de subministraments, neteja, manteniment i assegurances dels edificis municipals on es realitzen les activitats, en general es troben comptabilitzats de forma conjunta. Per aquest motiu, si no existeixen “comptadors individualitzats” o “pòlisses individualitzades” el repartiment de les corresponents obligacions reconegudes en l’exercici n-1 s’ha d’efectuar en base a la proporció de la despesa executada o el criteri de repartiment que es consideri més adequat.
El càlcul de les amortitzacions es realitzarà aplicant sobre els valors d’adquisició els coeficients corresponents a la depreciació efectiva dels béns en funció de la seva vida útil.
d) Imputació dels costos de les activitats auxiliars
Les activitats auxiliars entre d’altres recullen els costos de conservació i manteniment de les dependències municipals que no han pogut imputar-se directament als edificis on es desenvolupen les activitats. Aquests costos s’han de repartir entre les activitats principals i les activitats de direcció/administració general en base al criteri de repartiment que es consideri més raonable.
e) Imputació dels costos de les activitats de direcció i administració general i determinació dels costos totals de les activitats principals.
Els costos de les activitats de direcció i administració general s’han de repartir a les activitats principals en base al criteri de repartiment que es consideri més adequat.
La suma dels costos imputats directament (+) els costos indirectes de les activitats auxiliars (+) els costos de direcció i administració general determina els costos totals de les activitats principals
f) Determinar quines són les activitats necessàries per a la prestació d’un servei i el cost dels serveis finançats amb taxes i preus públics.
En aquesta fase final, es determina el cost total de la prestació del servei objecte de les taxes i els preus públics (es pot posar en relació amb el rendiment obtingut)
Per a obtenir el càlcul del cost total de la prestació d’un servei es tindrà en compte el cost total de les activitats principals que són necessàries per a la seva execució i en quin percentatge i participen.
Si tens dubtes en relació al càlcul i determinació del cost dels serveis finançats amb preus públics i taxes i vols assessorament personalitzat, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i des de Senders Financers t’assessorarem des del primer moment.
