La comunitat planetària està vivint moment molt durs i és especialment en aquests moments de grans adversitats en que han d’aflorar les nostres millors competències i valors com a individus perquè el conjunt se’n vegi beneficiat i aquest major valor comunitari acabi retornant-nos com a individus.
La “sostenibilitat” i fortalesa de la nostra comunitat precisa de l’engranatge de totes les seves potes de la mateixa manera que una cadira, per aguantar-se amb fermesa, necessita del correcte funcionament de la totalitat de les seves potes.
La nostra “sostenibilitat” no pot dependre únicament de la pota econòmica i perquè sigui robusta i funcioni a llarg termini, cal també que pivoti juntament amb les potes ambiental i social amb ponderacions equilibrades. En les darreres dècades, la sostenibilitat s’ha recolzat amb especial ponderació en la pota econòmica així com en el curt termini i l’actual crisi ha posat de manifest que les vessants socials i medi ambientals han tingut poc protagonisme així com tampoc ha tingut protagonisme la visió mig/llarg placista en la nostra presa de decisions.
Sense entrar en el perquè ha arribat a les nostres vides aquest “virus” i les conseqüents crisis que amb ell han arribat, pot resultar-nos un exercici més constructiu el plantejar-nos el per a què ha arribat.
El Covid-19 ha obligat a la totalitat de països del món a aturar-se, a frenar la nostra hiperactivitat. Això ha tingut un impacte favorable en el medi ambient degut a la reducció de l’activitat industrial i a la disminució del transport i els vehicles pels carrers. Ciutats com Barcelona i Madrid han registrat mínims històrics d’emissions de diòxid de carboni amb disminucions un 75% inferiors a les habituals. Coincidint amb el nostre confinament a les llars molta fauna silvestre, sentint-se menys amenaçada, ha sortit i ha pogut explorar nous territoris i inclús han fet aparició espècies que feia més de 30 anys es donaven per extingides.
En l’esfera social cal tenir present la frase d’un dels pares de l’economia moderna com Adam Smith a l’indicar que “cap societat pot ser florescent i feliç si la major part dels seus membres és pobre i miserable”. Aquests dies s’ha posat de manifest la vulnerabilitat d’un elevat nombre de col·lectius de persones, les asimetries entre sectors econòmics pel que fa a la dotació de recursos … un nivell de desigualtat elevat no és compatible amb una societat pròspera i cal introduir mecanismes i eines per a garantir la dignitat de tots els integrants de la comunitat així com un repartiment equilibrat de recursos entre sectors econòmics.
En aquest exercici del per a què, és el moment d’aportar solucions equilibrades a la comunitat que tinguin en compte juntament a la pota econòmica, les potes social i medi ambiental perquè ens hi puguem assentar amb comoditat. Cal i es necessari que aquestes solucions equilibrades tinguin un enfocament també a mig / llarg termini perquè puguem gaudir, nosaltres i les properes generacions, de seure còmodament en aquest “nou sistema” durant un període prolongat de temps.
