Si acudim a la definició de sector Administracions Públiques en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-95), que indica que formaran part de les «entitats dependents classificades en el sector Administracions Públiques», aquelles unitats institucionals que són altres productors no de mercat, la producció es destina al consum individual o col·lectiu, que es financen principalment mitjançant pagaments obligatoris efectuats per unitats pertanyents a altres sectors o que efectuen operacions de redistribució de la renda i de la riquesa nacionals.
D’acord amb aquesta definició, perquè un ens dependent d’una Corporació Local formi part del perímetre de consolidació efectes d’estabilitat, ha de ser classificat com a Administració Pública (alternativament classificaríem a la entitat com a “sector societat”) ha de reunir 3 característiques: i) ser unitat institucional, ii) ser unitat pública i iii) ser unitat no de mercat.
- a) Unitat Institucional. Entitat dotada d’un Estatut que li confereix personalitat jurídica
- b) Unitat Institucional Pública. Entitat amb personalitat jurídica diferenciada que adopti la forma de dret públic (és el cas dels OOAA). S’inclouen a les societats mercantils sempre que estiguin sotmeses al control d’altres unitats públiques, sent condició suficient per això que el seu capital pertanyi en més del 50% a una o vàries unitats públiques
- c) Unitat institucional Pública No de mercat (Unitat no de mercat): D’acord amb la definició d’Administracions Públiques enunciada anteriorment, formen part d’aquest sector les unitats institucionals públiques que redistribueixen la renda i la riquesa nacionals i les que sent productores, en els termes definits en el SEC-95, tenen la consideració de productors no de mercat.
Són de mercat les entitats que tenen com activitat principal una activitat comercial, és a dir, que venen productes o presten serveis a canvi d’un preu que ha de ser econòmicament significatiu (que les vendes cobreixin el 50% dels costos de producció)
Aquest 3er punt és el que ofereix una major complexitat a l’hora de decidir si una entitat forma part o no del perímetre de consolidació de la Corporació Local a efectes d’estabilitat. Per determinar si una unitat institucional pública està dins o fora del sector Administració Pública s’han d’analitzar 3 aspectes: i) l’activitat econòmica realitzada, ii) la naturalesa dels seus ingressos i iii) la regla del 50%.
a) Naturalesa de l’activitat econòmica realitzada: S’ha d’estar a la realitat econòmica de l’activitat i no a la seva forma jurídica per determinar si l’activitat desenvolupada per l’entitat és o no comercial o de mercat. No són de mercat, i per tant és classifiquen com administració pública (i consolidarien a efectes d’estabilitat pressupostària), les unitats institucionals públiques que tinguin per activitat: § la redistribució de la renta o la riquesa § la producció de béns o prestació de serveis sense contraprestació § l’execució d’infraestructures que no seran explotades per la unitat que les executa sinó que es traspassen a l l’administració que les encomana
b) Naturalesa dels ingressos rebuts com a contraprestació:Tot i que la funció d’una societat pública pugui ser classificada com a comercial o empresarial s’ha d’estudiar la naturalesa dels ingressos rebuts com a contraprestació per saber si són o no preu, i saber si es poden classificar com a “vendes” des del punt de vista de la comptabilitat nacional. No són preu els impostos i les transferències, per tant, la unitat que rebi com ingressos, impostos i transferències, qualsevol que sigui l’activitat que realitzi, quedarà classificada com administració pública.§ Si el que rep són taxes, o en tant no estiguin vinculades al servei real prestat per l’entitat ni al cost del mateix, són impostos i per tant, per la unitat que rebi ingressos aquestes taxes, no serà de mercat i quedarà classificada com AA.PP. o Per altra banda, si les taxes estan vinculades al servei real prestat o al cost dels mateixos, si es consideraran preu, per lo que s’hauria d’estar a la regla del 50% per determinar si aquests preus són significatius i com a resultat d’això, considerar la unitat com de mercat o com d’administració (o valorem en el següent punt)§ Els pagaments rebuts de les administracions públiques poden contemplar-se com a “vendes” o com “operacions de redistribució” (transferències o subvencions) i s’ha d’examinar curosament com s’adscriu en cada cas concret. A continuació, realitzem un breu esquema en quant a la consideració de venda o no dels pagaments de les AA.PP.:
| Es consideren vendes | No és consideren vendes |
| § Pagaments de l’Administració vinculats al volum de la producció | § Pagaments de l’administració per cobrir un dèficit global |
| § Pagaments de l’Administració per serveis que poden aplicar-se a serveis similars prestats per productors privats | § Pagaments de l’Administració d’acord a un pressupost global de costos |
| § Pagaments en que els preus aplicats són econòmicament significatius | § Pagaments de l’Administració per serveis que no poden aplicar-se a serveis similars prestats per productors privats. |
c) Regla del 50:Si la unitat institucional pública realitza una activitat comercial (producció de béns i serveis al mercat) a canvi del qual percep un ingrés que té el caràcter de preu, s’ha de veure si aquest preu és significatiu, per lo qual s’aplica la regla del 50% que permet comparar els ingressos rebuts per les vendes (ingressos de mercat) amb els costos de producció: § Si les vendes > 50% costos de producció: la unitat es productora de mercat i per tant no és administració pública§ Si les vendes < 50% costos de producció: la unitat es productora no de mercat i per tant queda classificada com administració pública El compliment del criteri del 50% ha de donar-se durant una sèrie d’exercicis, sense que les fluctuacions de vendes en un any puntual facin necessària la reclassificació de les unitats institucionals públiques de mercat a administració pública i viceversa. Que s’inclou en el concepte de vendes per l’aplicació de la regla del 50%? Per una unitat pública sotmesa a la comptabilitat privada (societats mercantils o fundacions) les partides que formen part de les vendes són: § L’Import Net de la Xifra de Negocis (vendes i prestacions de serveis, exclosos impostos, exclosos els impostos, sempre que s’hagi verificat que es corresponen amb el concepte de vendes en comptabilitat nacional, és a dir, que siguin ingressos de mercat)§ L’augment o la disminució de les existències dels productes acabats o en curs§ Els ingressos accessoris, sempre que procedeixin d’una activitat productiva
En cap cas es consideraran vendes dels restants ingressos recollits en el compte de pèrdues i guanys, com ara: -els excessos de provisió per a riscos i despeses, -els resultats extraordinaris, -els ingressos financers, -les transferències corrents i de capital rebudes, -les imputacions de subvencions de capital a el resultat de l’exercici, -les subvencions per cobrir el dèficit global d’una unitat (respecte a les subvencions d’explotació (producció), s’estableixen criteris molt restrictius per a la seva admissió, s’han d’analitzar cas per cas, per el que la regla general és la de la seva exclusió), i -els treballs realitzats per a l’immobilitzat, que no s’inclouen com a ingressos, però es resten de les despeses a l’hora de calcular el cost de producció.
Per la seva banda, el cost de producció estarà integrat per les següents partides pròpies de la comptabilitat privada:
- La remuneració dels assalariats: sous, salaris i càrregues socials.
- El consum de capital fix: amortitzacions.
- Els consums intermedis: aprovisionaments, serveis exteriors i altres despeses corrents.
- altres impostos sobre la producció: tributs.
No computen en el cost de producció: -els treballs realitzats per l’empresa, ni -els despeses financeres.
Els conceptes que formen part del cost de producció es defineixen en terme de comptabilitat nacional, de manera que també formaran part de la mateixa aquelles partides comptables quan de l’anàlisi de les mateixes es desprengui que s’han d’incloure com a cost de producció (per exemple la partida de despeses extraordinàries, quan implica relació amb un tercer)
Si tens dubtes en relació a la classificació de les teves entitats locals i vols assessorament personalitzat, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i des de Senders Financers t’assessorarem des del primer moment.
