L’inventari de béns de les entitats locals s’ha configurat tradicionalment per la legislació de règim local com un instrument de garantia del patrimoni municipal, que ha de servir per a la seva conservació i defensa, així com per a facilitar l’exercici de les diferents potestats administratives sobre els béns municipals.

 El Tribunal Suprem, en jurisprudència consolidada, considera que l’inventari és un mer registre administratiu i no té, per tant, la mateixa eficàcia que el Registre de la Propietat, però per la gran informació que conté, la seva importància és innegable, doncs serveix per a conèixer en tot moment el patrimoni municipal, per a conservar-lo o protegir-lo.

L’Ordre HAP / 1781 / 2013 de 20 de setembre, per la qual s’aprova la instrucció del model normal de comptabilitat local així com el Pla General de Comptabilitat Pública adaptat a l’Administració Local que l’acompanya, estableix que es produeix un canvi important pel que fa al registre dels casos particulars d’immobilitzat material (infraestructures, béns comunals i patrimoni històric).

En el PGCP ’04 aquests béns, generalment, només es registraven a l’actiu quan s’estava desenvolupant la inversió i es donaven de baixa amb càrrec a un compte de patrimoni quan s’entregaven al seu ús general. En el nou PGCP es registraran a la comptabilitat quan es compleixi la definició d’actiu i els criteris de reconeixement recollits en els apartats 4rt i 5è del marc conceptual.

Si bé l’Ordre indica  que “es possibilita la no incorporació a la comptabilitat de 2015 de les infraestructures, els béns de el patrimoni històric i altres elements patrimonials existents a l’entitat amb anterioritat a aquest exercici, que no estiguessin activats en virtut del que estableix l’anterior adaptació de el Pla General d’ comptabilitat pública”, pot ser voluntat de l’entitat local “l’aflorament” d’algun element d’immobilitzat material per tenir al.lineada la realitat comptable dels estats financers amb l’inventari municipal, necessitat de regularitzar algun contracte amb elements d’immobilitzat material associats o qualsevol altre motivació.

 Per tot l’anterior, de cara al seu correcte registre comptable, s’haurà d’atendre al que ens estableixen les normes de valoració de PGCP  i especialment les següents:

 

  • Norma 1era “d’Immobilitzat material” que bàsicament indica que són actius tangibles, mobles i immobles que i) posseeix l’Ajuntament per al seu ús en la producció o subministrament de béns i serveis o per als seus propòsits administratius així com ii) s’espera que tingui una vida útil major d’un any.
  • Norma 18ena de “transferències i subvencions” en que pel que fa al registre comptable cal remarcar les subvencions rebudes no reintegrables es qualifiquen, amb caràcter general, com ingressos directament imputats a patrimoni net que posteriorment es traslladaran al compte de resultats d’acord amb la seva finalitat. Per exemple, i) quan financen despeses d’explotació, de forma correl.lacionada amb els mateixos, i ii) quan financin l’adquisició d’actius, en proporció a la vida útil
  • Norma 19ena “d’adscripcions i altres cessions gratuïtes d’ús de béns i drets” en que cal tenir present que  si l’adscripció o cessió gratuïta es per un període indefinit  similar a la vida econòmica del bé, la entitat beneficiària registrarà en el seu actiu l’element rebut en funció de la seva naturalesa i pel valor raonable del mateix en la data de la cessió. L’entitat beneficiaria registrarà el bé o dret rebut pel valor raonable del mateix amb abonament a una compta  de patrimoni i posteriorment, s’imputarà al resultat econòmic patrimonial en proporció a la dotació a l’amortització del bé o dret.
  • Norma 21ena de “canvis en criteris comptables i estimacions comptables i errors” estableix que els canvis en criteris comptables i els errors que tinguin importància relativa s’apliquen de forma retroactiva des de l’exercici més antic del que es tingui informació contra una compta de patrimoni net.

 Tal i com es desprèn de l’anterior, l’aflorament d’un “immobilitzat material” presenta nombroses particularitats segons com ha estat el seu finançament, quina es la seva vida útil o quan fa que l’element hauria d’haver estat registrat com actiu, que cal tenir present alhora d’efectuar-ne el seu registre comptable.