El pàdel ja no és un esport de moda, s’ha convertit en un fenomen social i esportiu que segueix incrementant el nombre de practicants any rere any. Aquest èxit ha portat molts clubs esportius, inversors privats i Ens Públics (especialment Ajuntaments) a plantejar-se construir noves pistes o a gestionar-ne d’existents a través d’adquisicions, arrendament comercial, llicències de marca o concessions de serveis. Però tenir entusiasme per un esport no és el mateix que tenir un projecte econòmicament sòlid.

A Senders Financers pensem que la millor manera d’assegurar l’èxit d’una instal·lació esportiva és posar les dades per davant de la intuïció. Per això, abans de posar la primera pedra —o la primera xarxa—, recomanem sempre encarregar un estudi de viabilitat econòmica i financera, sigui quin sigui el tipus de promotor del projecte.

A continuació us expliquem com abordem aquests tipus d’estudis, quins riscos ajudem a evitar i per què s’han convertit en una eina imprescindible per a qualsevol projecte de pàdel, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Pàdel: una oportunitat real de negoci?

El pàdel supera avui els 35 milions de practicants arreu del món, segons dades del sector recollides pel World Padel Report.  Concretament, Espanya continua sent un territori de referència d’aquest creixement amb més de 17.000 pistes (nº1 de tot el món amb un 24,3% del total) i 6 milions de practicants (17,1% del total mundial).

 Aquest èxit ha disparat la construcció de noves instal·lacions… i, amb ella, també la competència entre operadors.

En algunes zones, l’oferta de pistes ja comença a créixer més ràpid que la demanda real. Això no vol dir que el pàdel deixi de ser una bona oportunitat, sinó que cada projecte ha de valorar-se de manera individual, tenint en compte el seu entorn concret. Ben plantejat, un projecte de pàdel pot aportar:

• Ingressos recurrents i previsibles mitjançant el lloguer de pistes i abonaments.
• Un efecte arrossegament sobre altres serveis: bar, botiga esportiva, escola de pàdel, tornejos.
• Dinamització de l’oferta d’oci i salut d’un municipi o d’una entitat.
• Aprofitament d’espais infrautilitzats en instal·lacions esportives ja existents.

 

Les preguntes que tot promotor hauria de respondre abans d’aixecar una sola pista

Un bon estudi de viabilitat no és un tràmit: és la manera de respondre, amb dades i no amb suposicions, les preguntes que realment determinen l’èxit del projecte:

• Hi ha demanda suficient? Quin volum de jugadors potencials hi ha a la zona d’influència?
• Quina inversió cal? Construcció, il·luminació, coberta, equipament, hardware i software o aplicació per reserva de pistes, llicències.
• Quin cost tindrà mantenir-ho? Arrendament, personal propi (Gerent, recepcionistes,…) subministraments (especialment electricitat), manteniment d’instal·lacions generals i de les pròpies pistes, assegurances i altres serveis pel seu funcionament (publicitat, gestoria, neteja,…)
• Quin model de gestió encaixa millor? Gestió directa, concessió a un tercer, cessió d’ús, model mixt.
• Quant trigarà a ser rendible? Dependrà en qualsevol cas de les hipòtesis d’ocupació i de preus projectades.

 

Com treballem a Senders Financers un estudi de viabilitat per a projectes de pàdel

La nostra metodologia combina anàlisi de mercat, treball de camp i modelització financera. Aquests són els grans blocs que composen l’estudi:

1. Anàlisi de la demanda i de l’entorn

Estudiem la zona d’influència del projecte: densitat de població, perfil socioeconòmic, accessibilitat i franges horàries d’ús previstes. Quan és possible, complementem l’anàlisi amb dades d’ús d’instal·lacions similars per detectar el perfil real de l’usuari potencial.

2. Disseny tècnic i pressupost d’inversió

Concretem el nombre de pistes, la tipologia (outdoor, indoor, coberta), l’equipament necessari i el perfil de personal requerit. Amb això, elaborem una primera estimació d’inversió inicial.

3. Radiografia del mercat i la competència

Analitzem la situació del sector del pàdel al territori: instal·lacions properes, nivell de preus, grau d’ocupació i tendències com la digitalització de les reserves o l’organització d’esdeveniments i lligues.

4. Escenaris financers i indicadors clau

Construïm un model econòmic-financer amb diferents hipòtesis d’ingressos i costos, projectat a diversos anys vista. Els indicadors que sempre incloem són:

• Taxa d’ocupació estimada de les pistes.
• Ingrés mitjà per hora.
• Període de recuperació de la inversió (payback).

5. Informe final i pla d’acció

Sintetitzem tota l’anàlisi en un informe clar, amb taules i gràfics comprensibles tant per a l’equip tècnic com per als responsables de la decisió, indicant si el projecte és viable tal com està plantejat o si cal ajustar algun paràmetre: inversió, tarifes, model de gestió o dimensionament.

 

Errors habituals que un estudi de viabilitat ajuda a evitar

En la nostra experiència, la majoria de projectes de pàdel que no arriben a consolidar-se cometen algun d’aquests errors, fàcilment evitables amb una anàlisi prèvia:

• Sobreestimar l’ocupació de les pistes, sense contrastar-la amb dades reals de la zona.
• Ignorar la competència propera i el seu nivell de preus.
• Subestimar els costos de manteniment, especialment en instal·lacions cobertes o climatitzades.
• No tenir en compte l’estacionalitat de l’ús en instal·lacions a l’aire lliure.

 

Preguntes freqüents sobre la viabilitat d’un projecte de pàdel

Quant costa fer un estudi de viabilitat per a pistes de pàdel?

Depèn de l’abast del projecte i a Senders Financers adaptem cada proposta a la mida i complexitat real del projecte.

Quant triga a amortitzar-se una inversió en pistes de pàdel?

El període de recuperació varia molt segons la inversió inicial, el model de gestió i la taxa d’ocupació aconseguida.

És rendible una pista de pàdel indoor?

Pot ser-ho, ja que redueix la dependència de l’estacionalitat, però requereix més inversió inicial i costos energètics més alts. La decisió entre indoor i outdoor és, precisament, un dels punts clau que analitzem en el cas que es doni la possibilitat que el client en tingui les dues opcions a l’inici del projecte.

Cal un estudi de viabilitat si la gestió serà directa i no una concessió?

Sí. Encara que en les concessions l’estudi és sovint un requisit normatiu, en la gestió directa segueix sent la millor eina per prendre decisions d’inversió amb rigor i minimitzar riscos econòmics.

Pàdel amb futur: construir sobre dades, no només sobre entusiasme

Impulsar un projecte de pàdel —des de l’àmbit públic o privat— és molt més que aixecar unes pistes: és una decisió d’inversió que, ben fonamentada, pot generar retorn econòmic, dinamització social i un actiu esportiu de valor durador per a la comunitat.

Des de Senders Financers posem la nostra experiència en consultoria financera i estudis de viabilitat al servei de promotors públics i privats, perquè cada decisió sobre pàdel es prengui amb la mateixa precisió amb què es juga un punt decisiu.

Per què confiar en Senders Financers?

Som especialistes en consultoria financera, tant per a l’àmbit públic com per al sector privat. Treballem colze a colze amb administracions locals i clients o inversors en general, i coneixem bé els requeriments normatius, econòmics i socials de cada tipus de projecte.

Quan fem un estudi de viabilitat, no ens quedem només amb els números: busquem que el projecte sigui útil i sostenible a llarg termini. La nostra experiència en anàlisi sectorial, contractació pública i sostenibilitat econòmica ens permet oferir una visió global del seu impacte.

A Senders Financers portem anys acompanyant empreses, administracions públiques i projectes en les seves decisions econòmiques i financeres més importants. Al llarg d’aquest camí, hem pogut comprovar de primera mà alguna cosa que les dades també confirmen: molts projectes empresarials fracassen no per manca de talent o d’idees, sinó per manca de planificació.

Un pla de negoci mal construït, una projecció financera poc realista o una idea que mai no s’ha sotmès a una anàlisi de viabilitat rigorosa són alguns dels factors que més condicionen l’èxit, o el fracàs, d’una nova empresa. I és precisament aquí on Senders Financers té alguna cosa a aportar.

Per això, a més dels nostres serveis de consultoria financera per a empreses i de consultoria per a Ajuntaments, hem desenvolupat un àrea específica orientada al món de l’emprenedoria: un servei dissenyat per acompanyar persones que volen crear el seu propi negoci i els ens locals que volen donar-los suport amb eines reals i d’impacte.

Aquest servei s’articula al voltant de dos pilars: el Pla Empresa i el Pla Formació en Emprenedoria.

 

L’emprenedoria local, una oportunitat que mereix suport real

L’emprenedoria és un dels principals motors de dinamització econòmica dels municipis i les comarques. Quan una persona decideix crear el seu propi negoci, no només genera el seu propi lloc de treball: genera ocupació, activa el consum local, diversifica el teixit productiu i contribueix al desenvolupament del territori.

Tanmateix, el camí des d’una idea fins a una empresa viable és ple d’incerteses. Les persones emprenedores s’enfronten a preguntes que no sempre saben respondre: És viable la meva idea? Quants diners necessito realment per començar? Quan començaré a tenir beneficis? Com estructuro els costos? Què passa si les vendes no arriben segons el previst?

Donar resposta a aquestes preguntes amb rigor i metodologia és exactament el que fem a Senders Financers. I ho fem tant de forma directa, treballant amb la persona emprenedora en l’elaboració del seu pla d’empresa, com a través dels Ajuntaments i Consells Comarcals que organitzen programes i jornades d’emprenedoria al seu territori.

 

Pla Empresa: convertir una idea en un projecte viable

L’elaboració d’un pla d’empresa és, sens dubte, un dels passos més necessaris i determinants en iniciar qualsevol projecte empresarial. No es tracta d’un tràmit burocràtic ni d’un document que es fa per satisfer un banc o una subvenció. Es tracta del full de ruta del projecte: el document que obliga a pensar amb rigor, a anticipar problemes, a definir prioritats i a avaluar amb honestedat si el negoci té futur.

A Senders Financers portem anys treballant per a emprenedors en l’elaboració de plans de negoci amb un enfocament integral que abraça totes les dimensions del projecte empresarial:

Anàlisi del mercat i de l’entorn competitiu

Abans de llançar-se, és fonamental conèixer el terreny. Analitzem el mercat potencial al qual s’adreça el projecte, identifiquem els principals competidors, estudiem les tendències del sector i determinem quin és l’espai real que pot ocupar el nou negoci. Aquesta anàlisi permet ajustar la proposta des de l’inici i evitar errors costosos.

 

Definició del model de negoci i la proposta de valor

Què ofereix exactament aquest negoci? A qui va adreçat? Per què algú triaria aquest producte o servei davant d’altres opcions? Aquestes preguntes, aparentment senzilles, són les que més costa respondre amb claredat. Treballem amb la persona emprenedora per definir la seva proposta de valor de forma precisa i diferencial, construint un model de negoci coherent i realista.

 

Pla econòmic i financer

Aquest és el nucli tècnic del pla d’empresa i, habitualment, el punt més feble dels projectes que arriben sense assessorament professional. A Senders Financers elaborem de forma rigorosa:

• L’estructura de costos del projecte (fixos, variables, inversió inicial)
• Les projeccions d’ingressos a curt, mitjà i llarg termini
• El punt d’equilibri o llindar de rendibilitat
• El pla de tresoreria i les necessitats de finançament
• Els fluxos de caixa projectats i el període de retorn de la inversió (payback)

Tot això amb hipòtesis fonamentades, escenaris alternatius i un llenguatge clar que permet a la persona emprenedora entendre els seus propis números i prendre decisions amb criteri.

 

Avaluació de la viabilitat del projecte

Un cop construït el pla economicofinancer, realitzem una avaluació objectiva de la viabilitat del projecte. No es tracta de donar una opinió subjectiva, sinó d’aplicar criteris tècnics i financers que permeten concloure si el projecte és econòmicament sostenible, en quines condicions i sota quins supòsits.

Aquesta avaluació és especialment valuosa quan la persona emprenedora necessita presentar el projecte a inversors, sol·licitar finançament bancari o accedir a línies d’ajuda públiques. Un pla d’empresa ben construït i avalat per professionals de la consultoria financera transmet serietat, rigor i confiança.

 

Suport a la recerca de finançament

Elaborar el pla és només el primer pas. En molts casos, la persona emprenedora necessita també trobar els recursos econòmics per posar en marxa el seu projecte. Des de Senders Financers identifiquem les opcions de finançament més adequades per a cada perfil: finançament bancari, línies de crèdit públic, subvencions, inversors privats o combinacions de totes elles. I ajudem a preparar la documentació necessària per accedir a aquests recursos amb les màximes garanties.

 

Pla Formació: emprenedoria de qualitat al territori

Més enllà del treball directe amb la persona emprenedora, a Senders Financers hem desenvolupat un servei de formació especialitzat adreçat a Ajuntaments i Consells Comarcals que volen impulsar la creació de nous projectes empresarials al seu municipi o comarca.

Aquest servei està dissenyat per integrar-se en els programes de promoció econòmica local, en les jornades d’emprenedoria, en els plans d’ocupació o en qualsevol iniciativa municipal orientada a fomentar l’activitat empresarial entre la ciutadania. L’objectiu és clar: que les persones emprenedores del territori disposin d’eines reals, rigoroses i aplicables per convertir les seves idees en projectes viables.

Una formació pràctica, propera i orientada a resultats

El que distingeix la nostra proposta formativa no és només el contingut, sinó com ho treballem. Fugim de les formacions genèriques, dels manuals desactualitzats i de les sessions teòriques que no connecten amb la realitat de l’emprenedor. La nostra metodologia combina:

• Explicacions conceptuals clares i accessibles, sense tecnicismes innecessaris
• Exemples pràctics extrets de situacions reals de l’entorn empresarial
• Exercicis guiats que permeten avançar en la definició del propi projecte
• Eines de treball aplicables des del primer dia

Cada sessió formativa està dissenyada perquè els participants no només aprenguin conceptes, sinó que avancin en la construcció del seu propi pla d’empresa a mesura que es desenvolupa la formació. En finalitzar, cada persona disposa d’una base sòlida sobre la qual continuar treballant.

 

Què aprenen els participants?

Al llarg del programa formatiu, les persones emprenedores adquireixen els coneixements i les eines necessàries per:

• Validar la seva idea de negoci amb criteris objectius i de mercat
• Definir el seu model de negoci de forma estructurada i coherent
• Elaborar el seu pla d’empresa de forma completa i professional
• Construir el seu pla econòmic i financer, incloent-hi projeccions d’ingressos, estructura de costos i anàlisi de viabilitat
• Prendre decisions amb criteri empresarial, reduint la incertesa i anticipant els principals riscos

El resultat és una persona emprenedora millor preparada, amb un projecte més madur i amb una visió més clara del que necessita per tenir èxit.

Quin valor aporta a l’Ajuntament o Consell Comarcal?

Per als ens locals amb àrees de promoció econòmica, aquest servei suposa molt més que una acció formativa puntual. És una eina estratègica que permet:

• Reforçar les polítiques municipals de promoció econòmica i ocupació
• Elevar la qualitat dels projectes emprenedors que neixen al territori
• Dinamitzar el teixit empresarial local amb iniciatives d’impacte real
• Reduir el risc associat a l’emprenedoria i la taxa de fracàs en els primers anys
• Augmentar el retorn social i econòmic dels programes de suport a l’emprenedoria ja existents

En definitiva, convertir les jornades i programes d’emprenedoria en actuacions amb resultats mesurables, sostenibles i replicables en el temps.

Des de Senders Financers aportem el mateix rigor tècnic que apliquem quan elaborem un pla estratègic per a empreses o quan realitzem un estudi de viabilitat per a l’administració pública. La diferència és el punt de partida: en aquest cas, treballem amb projectes que encara estan naixent. I precisament per això, l’acompanyament en aquestes fases inicials té un impacte especialment alt.

 

Per què confiar en Senders Financers per a l’impuls a l’emprenedoria?

Som una consultora financera amb àmplia experiència en l’anàlisi economicofinancera de projectes empresarials, tant en el sector privat com en l’àmbit de l’Administració Pública Local. Aquesta doble perspectiva ens permet entendre perfectament la realitat de l’emprenedor (les seves pors, les seves necessitats, els seus recursos limitats) i la de l’Ajuntament o Consell Comarcal (els seus objectius de política econòmica, els seus recursos disponibles i la seva responsabilitat amb el territori).

No som una acadèmia de formació generalista. Som professionals de la consultoria financera que posem el nostre coneixement tècnic al servei de l’emprenedoria local. Cada pla d’empresa que elaborem, cada sessió formativa que impartim, està recolzat per anys d’experiència en l’elaboració de plans de negoci, plans estratègics i anàlisis de viabilitat financera per a tot tipus de projectes i organitzacions.

No impartim únicament formació. Compartim una metodologia perquè les persones emprenedores transformin les seves idees en projectes empresarials sòlids, viables i preparats per créixer.

 

El teu Ajuntament vol impulsar l’emprenedoria local? Tens una idea de negoci que vols desenvolupar amb rigor?

Si ets responsable d’una àrea de promoció econòmica, ocupació o desenvolupament local i vols oferir a les persones emprenedores del teu municipi o comarca una formació rigorosa, pràctica i orientada a resultats, podem dissenyar amb tu una proposta adaptada a les teves necessitats i al teu calendari.

I si ets una persona emprenedora que té una idea i vol desenvolupar-la amb el rigor que mereix, construint un pla d’empresa sòlid, amb projeccions financeres reals i una avaluació honesta de la viabilitat del projecte, també som aquí per acompanyar-te.

➡️ Contacta’ns i t’expliquem com podem ajudar-te.

 

 

 

La gestió dels serveis públics municipals s’enfronta avui a un repte cada vegada més exigent: prestar serveis de qualitat a la ciutadania en un context de recursos limitats i una creixent complexitat administrativa. En aquest escenari, parlar de productivitat en els serveis públics no significa simplement reduir costos, sinó gestionar millor els recursos disponibles per maximitzar el valor que es genera per a la societat.

Per als Ajuntaments, mesurar la productivitat és una eina essencial per millorar l’eficiència dels serveis, justificar decisions pressupostàries i garantir la sostenibilitat econòmica a mitjà i llarg termini. Tanmateix, la productivitat en el sector públic no es mesura únicament en termes financers: requereix combinar indicadors econòmics, operatius i de qualitat del servei.

A Senders Financers treballem amb Ajuntaments per analitzar aquests indicadors i convertir-los en eines útils per a la presa de decisions, especialment en l’àmbit dels estudis d’estructura de costos dels serveis municipals.

 

Productivitat en l’administració pública: un concepte diferent del sector privat

En el sector privat, la productivitat sol associar-se a la relació entre producció i cost. En canvi, en l’àmbit públic la productivitat es relaciona amb la capacitat de prestar serveis de manera eficient mantenint nivells adequats de qualitat i cobertura.

Això implica avaluar aspectes com:

• El cost per unitat de servei prestat
• La relació entre recursos humans i volum d’activitat
• L’eficiència dels processos operatius
• La qualitat percebuda per la ciutadania
• La sostenibilitat financera del servei

Per tant, la productivitat en els serveis públics requereix una visió més àmplia que combini anàlisi econòmica, anàlisi organitzativa i avaluació de resultats.

 

Per què mesurar la productivitat és clau per als Ajuntaments

La mesura de la productivitat aporta múltiples beneficis per a la gestió municipal.

En primer lloc, permet comprendre millor com s’utilitzen els recursos públics i detectar possibles ineficiències en l’organització o en la prestació del servei.

En segon lloc, facilita la planificació econòmica i pressupostària, ja que proporciona dades objectives per estimar costos, avaluar inversions o justificar revisions tarifàries.

A més, els indicadors de productivitat ajuden a comparar l’eficiència dels serveis entre municipis similars, identificant bones pràctiques i oportunitats de millora.

Finalment, la mesura de la productivitat reforça la transparència i la rendició de comptes, ja que permet explicar de manera clara com s’utilitzen els recursos públics i quins resultats s’obtenen.

 

Indicadors clau per analitzar la productivitat dels serveis municipals

La productivitat pot analitzar-se mitjançant diferents indicadors, que s’han d’adaptar a la naturalesa de cada servei municipal. A continuació, presentem alguns dels més rellevants.

1. Cost unitari del servei

Un dels indicadors més utilitzats és el cost unitari del servei, que permet conèixer quant costa prestar una unitat concreta de servei.

Depenent de l’àmbit, aquesta unitat pot ser:

• Cost per alumne a les guarderies municipals
• Cost per quilòmetre en neteja viària
• Cost per tona en gestió de residus
• Cost per metre cúbic en subministrament d’aigua potable

Aquest indicador permet avaluar l’eficiència del servei i comparar-lo amb referències sectorials o amb altres municipis.

 

2. Ràtio de personal per unitat de servei

En molts serveis municipals, la despesa en personal representa la major part del cost total. Analitzar la relació entre el nombre de treballadors i el volum de servei prestat permet detectar possibles desequilibris organitzatius.

Per exemple:

• Nombre d’educadors per aula a les guarderies municipals
• Personal per quilòmetre de neteja viària
• Operaris per tona recollida en residus
• Personal de manteniment per xarxa d’abastament d’aigua

Aquest tipus de ràtios permeten avaluar l’adequació dels recursos humans a l’activitat real del servei.

 

3. Productivitat operativa

Aquest indicador mesura la capacitat del servei per transformar recursos en activitat.

Es pot mesurar, per exemple, mitjançant:

• Quilòmetres de carrers netejats per jornada de treball
• Tones de residus recollides per equip
• Nombre d’intervencions de manteniment realitzades
• Nombre d’usuaris atesos per empleat

Aquestes dades permeten analitzar l’eficiència operativa i detectar possibles millores en l’organització del servei.

 

4. Indicadors de qualitat del servei

La productivitat no es pot analitzar únicament des d’una perspectiva econòmica. Un servei pot ser barat, però ineficient si no compleix els estàndards de qualitat esperats.

Per això, és necessari complementar els indicadors econòmics amb altres com:

• Nivell de satisfacció ciutadana
• Freqüència del servei
• Temps de resposta davant incidències
• Cobertura territorial del servei

L’equilibri entre eficiència econòmica i qualitat del servei és un dels principals reptes de la gestió pública.

 

5. Evolució del cost del servei

L’anàlisi de la productivitat també ha de considerar l’evolució de la despesa al llarg del temps.

Alguns factors que poden influir en aquesta evolució són:

• Increment salarial
• Variacions en els costos energètics
• Canvis normatius
• Increment de la demanda del servei
• Noves exigències ambientals o tècniques

Analitzar aquestes tendències permet anticipar necessitats pressupostàries i planificar adequadament la prestació del servei.

 

La importància dels estudis d’estructura de despeses

Per calcular correctament els indicadors de productivitat és imprescindible disposar d’una estructura de costos ben definida.

Els estudis d’estructura de despeses permeten identificar amb precisió:

• Quins costos estan associats directament al servei
• Quins costos corresponen a estructura o administració
• Com es distribueixen els recursos entre activitats
• Quins factors expliquen les variacions de la despesa

Aquest anàlisi constitueix la base tècnica necessària per avaluar la productivitat dels serveis municipals i fonamentar decisions estratègiques.

A Senders Financers realitzem estudis d’estructura de despeses en diferents serveis municipals, com:

• Guarderies municipals
• Neteja viària
• Gestió de residus
• Subministrament d’aigua potable
• Instal·lacions esportives
• Zones verdes i altres serveis públics

Aquests estudis permeten als Ajuntaments conèixer amb precisió el cost real dels seus serveis i millorar la seva eficiència econòmica i operativa.

 

Productivitat i presa de decisions en la gestió municipal

Els indicadors de productivitat no s’han d’entendre únicament com eines d’anàlisi tècnica. El seu veritable valor rau en la seva capacitat per donar suport a la presa de decisions estratègiques.

Entre les decisions que es poden fonamentar en aquestes anàlisis destaquen:

• La revisió del model de gestió d’un servei
• La preparació de noves licitacions
• La revisió de tarifes o preus públics
• La planificació d’inversions
• La reorganització de recursos humans

Quan els Ajuntaments disposen d’informació precisa sobre el funcionament econòmic dels seus serveis, poden adoptar decisions més informades i sostenibles.

 

Com pot ajudar Senders Financers als Ajuntaments

A Senders Financers treballem amb Ajuntaments i administracions públiques per millorar l’anàlisi econòmica dels seus serveis municipals.

El nostre equip està especialitzat en:

• Estudis d’estructura de costos de serveis públics
• Anàlisi econòmic-financera de serveis municipals
• Estudis de viabilitat i sostenibilitat econòmica
• Anàlisi de costos i productivitat de serveis públics

 

El nostre objectiu és proporcionar als Ajuntaments informació econòmica rigorosa i eines d’anàlisi que facilitin la presa de decisions.

Cada municipi té una realitat diferent. Per això, els nostres estudis s’adapten a les característiques de cada servei i a les necessitats específiques de cada Ajuntament.

Si el teu Ajuntament necessita analitzar la productivitat dels seus serveis o conèixer amb més precisió la seva estructura de despeses, a Senders Financers podem ajudar-te a obtenir una visió clara i fonamentada de la seva situació econòmica.

👉 Contacta amb nosaltres i analitzarem amb tu la situació financera del teu municipi sense compromís.

 

La gestió econòmica municipal exigeix cada vegada més rigor, transparència i capacitat d’anticipació. En un entorn marcat per l’estabilitat pressupostària, les regles fiscals, la pressió inflacionària i l’increment de costos estructurals en els serveis públics, disposar d’informació fiable i actualitzada no és suficient: és imprescindible interpretar correctament les dades.

A Senders Financers treballem amb Ajuntaments i Administracions Públiques per analitzar, avaluar i millorar la seva situació economico-financera. Una de les eines més eficaces per a això és el seguiment sistemàtic d’indicadors clau de salut financera, que permeten detectar desviacions, anticipar tensions i fonamentar decisions estratègiques.

 

Ràtios i indicadors imprescindibles en la gestió financera municipal

1. Estalvi brut i estalvi net

L’estalvi brut mesura la capacitat del municipi per generar recursos propis un cop cobertes les despeses corrents, abans de considerar la càrrega financera.

Es calcula com:

Ingressos corrents – Despeses corrents

Aquest indicador reflecteix si l’estructura ordinària del pressupost és equilibrada. Un estalvi brut positiu indica que el municipi genera marge per afrontar inversions o amortitzar deute.

L’estalvi net, per la seva banda, descompta de l’estalvi brut la càrrega financera (interessos i amortització de deute). Aquesta ràtio és clau per determinar la sostenibilitat estructural i la capacitat real de finançar noves inversions sense comprometre l’equilibri pressupostari.

📌 Un estalvi net negatiu sostingut en el temps és un senyal d’alerta que requereix una anàlisi immediata.

 

2. Nivell d’endeutament

La ràtio d’endeutament relaciona el deute viu amb els ingressos corrents liquidats. Permet avaluar la capacitat del municipi per fer front a les seves obligacions financeres.

Deute viu / Ingressos corrents

Aquest indicador no només té rellevància interna, sinó també normativa, ja que està vinculat als límits establerts en la legislació d’estabilitat pressupostària.

Més enllà del percentatge, és fonamental analitzar:

• L’evolució històrica del deute
• El calendari d’amortització
• El cost mitjà financer
• L’exposició a tipus variables

A Senders Financers ajudem a interpretar aquestes dades dins d’una planificació financera plurianual.

 

3. Període mitjà de pagament a proveïdors (PMP)

El Període Mitjà de Pagament és un indicador de liqüiditat i solvència a curt termini. Un PMP elevat pot reflectir tensions de tresoreria o ineficiències en la gestió administrativa.

Més enllà del compliment formal dels terminis legals, aquesta ràtio permet avaluar:

• La capacitat real de pagament
• L’impacte en proveïdors i contractistes
• La imatge institucional de l’Ajuntament

Un seguiment continu del PMP evita l’acumulació d’obligacions i millora l’estabilitat financera operativa.

 

4. Resultat pressupostari ajustat

El resultat pressupostari ajustat ofereix una visió més realista de l’equilibri pressupostari en incorporar desviacions de finançament i ajustos comptables.

És un dels indicadors més rellevants per a l’interventor, ja que permet avaluar:

• L’execució real del pressupost
• La consistència entre previsió i liquidació
• L’existència de desviacions estructurals

Un resultat recurrentment negatiu pot evidenciar problemes de planificació o estimacions d’ingressos poc realistes.

 

5. Remanent de tresoreria per a despeses generals

El remanent de tresoreria és un indicador clau de liqüiditat acumulada. No obstant això, la seva interpretació ha de ser tècnica i prudent.

És important distingir entre:

• Remanent disponible real
• Remanent afectat
• Necessitats de finançament pendents

Un remanent positiu no sempre implica folgança financera si existeixen obligacions futures compromeses.

 

6. Pressió fiscal i autonomia financera

La salut financera d’un municipi també depèn de la seva capacitat de generar ingressos propis.

Dos indicadors fonamentals en aquest àmbit són:

• Pressió fiscal per habitant
• Percentatge d’ingressos propis sobre ingressos totals

Una elevada dependència de transferències pot generar vulnerabilitat davant canvis normatius o pressupostaris d’altres administracions.

L’anàlisi comparativa amb municipis de característiques similars (benchmarking) resulta especialment útil en aquest àmbit.

 

7. Cost efectiu dels serveis públics

La normativa exigeix reportar el cost efectiu dels serveis, però més enllà de l’obligació formal, aquest indicador permet:

• Avaluar l’eficiència del model de gestió (directa o indirecta)
• Detectar desviacions respecte a estàndards
• Justificar revisions tarifàries
• Fonamentar decisions de reorganització o licitació

L’anàlisi detallada del cost efectiu està estretament vinculada als estudis d’estructura de despeses, una de les àrees on des de Senders Financers aportem més valor tècnic.

 

8. Indicadors de sostenibilitat a mitjà i llarg termini

La salut financera no es pot mesurar únicament amb dades de l’exercici corrent. És imprescindible incorporar una perspectiva plurianual.

Alguns indicadors clau són:

• Projecció de l’estalvi net a 3-5 anys
• Evolució prevista de la despesa estructural
• Impacte de nous contractes o concessions
• Sensibilitat a variacions d’ingressos tributaris

La planificació financera estratègica permet anticipar escenaris i reduir riscos futurs.

 

La importància d’un enfocament integral

L’anàlisi aïllada d’una única ràtio pot conduir a conclusions errònies. La verdadera avaluació de la salut financera municipal requereix una visió global i integrada, que combini:

• Indicadors pressupostaris
• Indicadors de liqüiditat
• Indicadors de deute
• Indicadors d’eficiència de la despesa
• Projeccions financeres plurianuals

A Senders Financers treballem amb metodologies que integren tots aquests elements, proporcionant als equips de govern i intervenció una eina clara per a la presa de decisions.

 

Mesurar per decidir amb rigor

L’estabilitat econòmica municipal no depèn únicament de complir formalment els requisits legals. Depèn de disposar d’informació estructurada, indicadors fiables i anàlisi tècnica especialitzada.

Monitoritzar de forma sistemàtica les ràtios clau permet anticipar problemes, optimitzar recursos i enfortir la sostenibilitat financera del municipi.

A Senders Financers posem la nostra experiència al servei dels Ajuntaments que desitgen reforçar el seu control financer i fonamentar les seves decisions en dades sòlides i anàlisis professionals.

 

Com et pot ajudar Senders Financers

A Senders Financers coneixem la realitat de la gestió municipal, les exigències normatives i la responsabilitat que assumeixen els equips de govern i intervenció en cada decisió econòmica.

El nostre equip ofereix acompanyament especialitzat en:

• Estudis d’estructura de costos i cost efectiu dels serveis
• Anàlisi de viabilitat de serveis públics i models de gestió
• Assistència tècnica directa a intervenció, tresoreria i àrees econòmiques

Però el nostre valor diferencial no és només tècnic. No lliurem informes que s’arxiven. Treballem juntament amb l’Ajuntament per:

• Identificar riscos abans que es converteixin en problemes
• Fonamentar decisions polítiques amb un suport econòmic sòlid
• Preparar expedients amb rigor davant d’òrgans de control
• Dissenyar estratègies financeres realistes, sostenibles i defensables

 Cada municipi té una estructura econòmica distinta, una pressió pressupostària diferent i uns objectius propis. Per això els nostres treballs són personalitzats, adaptats i orientats a resultats concrets.

Si el teu Ajuntament necessita reforçar la seva anàlisi financera, revisar la seva situació econòmica o anticipar escenaris futurs, a Senders Financers et podem ajudar amb una visió tècnica independent i especialitzada.

👉 Contacta amb nosaltres i analitzarem amb tu la situació financera del teu municipi sense compromís.

La gestió econòmica dels serveis públics locals requereix cada cop més rigorositat tècnica, transparència pressupostària i capacitat de planificació a llarg termini. En aquest context, disposar d’una estructura de costos sòlida i ben definida ha esdevingut un element clau per garantir la sostenibilitat i l’eficiència dels serveis que els Ajuntaments presten a la ciutadania.

A Senders Financers treballem juntament amb administracions locals i ens públics en l’elaboració de estudis d’estructura de costos que permeten conèixer amb precisió el cost real dels serveis municipals, avaluar la gestió directa com a indirecta.

 

Comprendre l’estructura del cost per millorar la gestió econòmica

Un estudi d’estructura de costos té com a objectiu analitzar detalladament la composició, la naturalesa i la distribució dels costos associats a un servei públic. Aquesta anàlisi va més enllà de la comptabilitat pressupostària tradicional: cerca identificar els factors que condicionen la despesa, la proporció entre costos fixos i variables, i els indicadors que en determinen la sostenibilitat.

A la pràctica, aquest tipus d’estudis són una eina de planificació i control econòmic, que permet a les administracions:

• Determinar el cost unitari real del servei (per usuari, per tona, per m³, per quilòmetre, etc.).
• Distingir entre costos directes i indirectes.
• Avaluar la eficiència operativa i econòmica de la prestació.
• Aportar una base objectiva per a revisions tarifàries o licitacions.
• Complir els principis d’equilibri economicofinancer exigits per la normativa.

Aquest coneixement és fonamental per garantir una gestió sostenible, equilibrada i transparent dels recursos públics.

 

Serveis on l’anàlisi de l’estructura de costos és determinant

El valor d’aquests estudis es fa especialment evident als serveis municipals de caràcter essencial, on l’estructura de costos és complexa i on els pressupostos representen una part significativa del cost local.

1. Guarderies municipals

El servei de guarderies municipals és un dels més sensibles en termes pressupostaris. Els costos de personal docent i auxiliar solen representar el principal component de la despesa, però també hi influeixen elements com el manteniment de les instal·lacions, els subministraments o la gestió dels menjadors escolars.
Un estudi destructura de costos permet identificar el cost real per plaça o per aula, diferenciar entre activitats educatives i complementàries i justificar adequadament les aportacions de les diferents administracions o famílies.

 

2. Neteja viària

La neteja de vies públiques requereix una planificació operativa precisa. Analitzar-ne l’estructura de costos permet avaluar el cost per quilòmetre o per zona de servei, conèixer la incidència dels costos de personal, maquinària i combustible, i mesurar el grau d’eficiència dels contractes actuals o futurs. Aquesta anàlisi és essencial per optimitzar recursos i assegurar que les licitacions parteixen d‟una base econòmica realista i ajustada al mercat.

 

3. Gestió de residus

La prestació del servei de gestió, recollida i transport de residus genera una estructura de costos complexa, influïda per variables com la freqüència de recollida, el tipus de fracció.
Els estudis destructura de costos permeten quantificar els costos per tona gestionada, identificar àrees de millora i establir una base sòlida per a la revisió de taxes i tarifes municipals.

 

4. Altres serveis municipals

La metodologia d’anàlisi d’estructura de costos s’aplica també amb èxit en altres àmbits com subministrament d’aigua potable, aparcaments, deixalleries municipals, escoles de música, neteja de dependències municipals o clavegueram. En tots els casos, l’objectiu és proporcionar una visió completa i fiable del cost del servei, ajustada a la realitat del funcionament i les obligacions legals d’equilibri pressupostari.

 

 

Metodologia tècnica dels estudis d’estructura de costos

A Senders Financers apliquem una metodologia d’anàlisi contrastada i adaptada a la naturalesa de cada servei. Els nostres informes combinen una aproximació econòmica financera i operativa, que permet vincular l’anàlisi comptable amb la gestió real del servei.

Els principals blocs de treball inclouen:

1. Recopilació i anàlisi d’informació
   Estudi detallat de la informació comptable, pressupostària i tècnica disponible. Identificació de centres de cost, contractes vinculats, recursos materials i humans.
2. Classificació i assignació de costos
   Diferenciació entre costos directes i indirectes, estructurals i variables. Assignació de costos per activitat o unitat funcional.
3. Determinació del cost objectiu del servei
   Càlcul dindicadors de cost per usuari, per unitat de mesura (m³, km, tona, aula, etc.) i comparació amb referències intermunicipals o estàndards sectorials.
4. Anàlisi d’eficiència i benchmarking
   Avaluació comparativa de ràtios de despesa respecte a municipis de característiques similars.
5. Identificació d’àrees de millora
   Proposta de mesures d’optimització, redistribució de recursos o ajustament de partides de despesa que permetin millorar la sostenibilitat del servei.
6. Conclusions i informe tecnicoeconòmic final
   Elaboració d’un document complet que recull les conclusions, els indicadors i les propostes d’actuació, amb una estructura clara i directament utilitzable per les àrees d’intervenció, contractació o serveis.

 

Aplicacions pràctiques dels estudis d’estructura de costos

Els resultats d‟un estudi d‟estructura de costos no es limiten a la descripció de costos. La seva utilitat pràctica s’estén a diferents àmbits de la gestió pública:

• Revisió de tarifes i preus públics.
  Permeten justificar tècnicament els preus o taxes aplicables al servei.
• Preparació de licitacions i plecs tècnics.
  Garanteixen que les licitacions es basen en dades econòmiques objectives i actualitzades.
• Control i seguiment de l’execució pressupostària.
  Faciliten l’anàlisi comparativa entre previsions i execució real.
• Contrastació d’alternatives de gestió.
  Permet comparar l’eficiència entre gestió directa, indirecta o mixta.
• Rendició de comptes i transparència.
  Aporten dades verificables i fàcilment comunicables a la ciutadania i òrgans de control.

 

El valor afegit de Senders Financers

A Senders Financers comptem amb una àmplia experiència en l’anàlisi economicofinancera de serveis públics locals, tant en l’àmbit dels estudis de costos i l’estructura de costos com en la preparació d’estudis de viabilitat, revisió de tarifes i anàlisi d’equilibri econòmic.

El nostre enfocament combina el rigor tècnic amb una comprensió profunda del marc normatiu de ladministració local. Això ens permet oferir informes precisos, útils i plenament adaptats a les necessitats reals dels ajuntaments.

Cada projecte es desenvolupa de manera personalitzada, integrant les particularitats de cada servei i lestructura organitzativa del municipi. Els nostres informes serveixen com a documents de referència tant per als equips tècnics municipals com per a les àrees polítiques i d’intervenció econòmica.

 

Coneixement tècnic per a una gestió pública més eficient

L’administració local afronta un context econòmic cada cop més exigent, on l’eficiència, la sostenibilitat i la rendició de comptes són fonamentals. Els estudis d’estructura de costos s’han consolidat com a eina essencial per garantir una gestió econòmica rigorosa, transparent i sostenible dels serveis públics.

A Senders Financers posem la nostra experiència, metodologia i coneixement especialitzat al servei dels Ajuntaments que busquen millorar el seu control de la costos , optimitzar-ne els recursos i fonamentar les seves decisions amb dades tècniques contrastades.

➡️ Consulta els nostres serveis d’estudis d’estructura de costos per a Ajuntaments

La Comissió de Preus de Catalunya és un òrgan col·legiat que té per finalitat l’exercici de les funcions d’intervenció en relació amb l’aprovació i la modificació dels preus subjectes als règims d’autorització i de comunicació administrativa d’àmbit autonòmic.

A Catalunya la competència sobre l’autorització de determinats preus va ser transferida pel Reial decret 1386/1978, de 23 de juny, de traspàs de competències de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de comerç, i la seva assignació al Departament competent en matèria d’indústria i comerç va produir-se mitjançant el Decret de 16 d’octubre de 1978 i s’ha mantingut fins al vigent Decret 121/2014, de 26 d’agost, en que la Comissió de Preus de Catalunya s’adscriu al Departament de Territori i Sostenibilitat.

El fet que la competència material en relació amb els preus objecte d’intervenció per part de la Comissió de Preus de Catalunya, com l’ordenació dels transports i els ferrocarrils d’àmbit autonòmic i l’ordenació dels serveis públics en matèria d’abastament d’aigües es concentri actualment en el Departament de Territori i Sostenibilitat, justifica que, per motius d’eficiència i eficàcia, la Comissió de Preus de Catalunya s’adscrigui a aquest Departament.

 

El DECRET 149/1988, de 28 d’abril, sobre el règim procedimental dels preus autoritzats i comunicats – Serveis de competència local, subjectes al règim d’autorització prèvia

La implantació i la modificació de preus o de tarifes dels béns i serveis subjectes als règims d’autorització o comunicació prèvies, a l’àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya, se sotmetran al que estableix aquest Decret.

Pel que fa als expedients d’implantació i de modificació de tarifes dels serveis esmentats, que no siguin realitzats per les Corporacions locals per si mateixes o mitjançant òrgans exclusivament dependents d’elles, s’iniciaran amb la sol·licitud de l’entitat que el realitzi davant la Corporació local.

A la sol·licitud, s’adjuntarà la documentació següent:

1. Documents acreditatius de la personalitat del sol·licitant i de la seva legitimació.
2. Títols administratius necessaris per al desplegament de l’activitat de l’empresa.
3. Memòria i estudi econòmic que serveixi de base a la proposta, acompanyats de la documentació comptable i general que reglamentàriament es determini.

En el termini de 30 dies naturals a comptar des de l’endemà de la presentació de la sol·licitud, el Ple de la Corporació local emetrà un informe motivat sobre aquesta.

La corporació local haurà de trametre l’expedient complet juntament amb l’informe del Ple, a la Comissió de preus de Catalunya, documentació que haurà de tenir entrada en el registre de l’esmentada comissió en el termini màxim de 3 dies comptats a partir dels 30 dies anteriorment esmentats

A la sol·licitud, s’adjuntarà la documentació següent, com a mínim:

1. Acord del Ple proposant les tarifes corresponents.
2. Memòria i estudi econòmic que serveixi de base a la proposta, acompanyats de la documentació general i comptable que reglamentàriament s’estableixi.

La Comissió de Preus en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de l’endemà del dia que va tenir entrada l’expedient procedent de la corporació local, dictarà l’oportuna resolució. Si la Comissió no dictés resolució en el termini esmentat, s’entendrà que aquesta és favorable, per silenci administratiu positiu. Les tarifes aprovades per la Comissió de Preus de Catalunya no podran superar el màxim consignat com a tarifa resultant en l’informe o la proposta del Ple de la corporació local.

 

Memòria i estudi econòmic que serveixi de base a la proposta: expedients de revisió de tarifes del servei de subministrament d’aigua en baixa

Caldrà que s’ajustin a l’establert a l’Ordre de 8 de setembre de 1988, per la qual  s’estableixen les normes a què han d’ajustar-se les sol·licituds d’implantació o modificació de preus i tarifes de subministrament d’aigua. Així mateix, en l’esmentada Ordre, s’estableix el contingut de l’estudi econòmic relatiu als expedients de revisió de tarifes del servei de subministrament d’aigua.

En l’Annex I de l’esmentada Ordre s’estableix el contingut de la memòria i estudi econòmic per la sol·licitud d’implantació o modificació de tarifes de subministrament d’aigua en baixa. Serveis dels grups A) (serveis en baixa amb un nº d’unitat de consum no superior a 10.000 durant el període de referència així com que el cabal facturat durant el període de referència no superi els 2.000.000 de m³) i B) (resta de serveis de subministrament en baixa). Els eixos del contingut de la memòria i estudi econòmic són els següents:

• Dades d’identificació
• Informació tècnica de les instal·lacions, unitats de consum i cabals que alhora comprendrà els següents:
  • Anàlisi de les instal·lacions afectes al servei,
  • Anàlisi de les captacions afectes al servei superficials i subterrànies,
  • Anàlisi de les captacions alienes al servei: proveïdor, cabal a contractar, punt de recepció de l’aigua en alta,
  • Anàlisi de les instal·lacions d’elevació i reelevació: característiques i esquema general,
  • Anàlisi de les conduccions afectes al servei,
  • Anàlisi dels dipòsits afectes al servei (ubicació, capacitat, cotes…),
  • Cabals abocats a la xarxa, registrats i facturats. Rendiment del servei,
  • Unitats de consum (industrials, comercials, domèstiques…),
  • Entre d’altres.
• Informació econòmica del servei que alhora comprendrà els següents:
  • Anàlisi de la despesa de personal i SS a càrrec de l’empresa,
  • Anàlisi de la despesa d’energia elèctrica,
  • Anàlisi del cost per compra d’aigua,
  • Anàlisi de materials de conservació així com treballs de conservació per tercers,
  • Anàlisi de la despesa de tractament i anàlisi,
  • Anàlisi de la despesa de transports,
  • Anàlisi d’impostos i taxes que recaiguin sobre l’explotació,
  • Anàlisi de les despeses generals i administratives,
  • Anàlisi de la despesa financera ,
  • Anàlisi de la despesa per amortitzacions,
  • Anàlisi del fons de reversió si aplica,
  • Anàlisi de la retribució del gestor del servei si aplica,
  • Anàlisi dels ingressos no tarifaris (conservació de comptadors, drets de connexió entre d’altres…)
  • Anàlisis dels ingressos tarifaris
  • Tarifa mitjana del servei. Descomposició i comprovació de la tarifa sol·licitada
  • Immobilitzat
  • Pla d’inversions i el seu finançament
  • Resum i explicació de les variacions significatives
• Altres que alhora comprendrà els següents:
  • Balanç i comptes d’explotació del darrer any
  • Informe sanitari corresponent a les aigües subministrades
  • Les últimes declaracions presentades a l’ACA del darrer any
  • Entre d’altres

 

Des de Senders Financers, comptem amb diversos anys d’experiència en la preparació d’expedients de revisió de tarifes del servei de subministrament d’aigua en baixa per a ser remesos a la Comissió de Preus de Catalunya tant pel que fa a entitats en règim de concessió, com per empreses municipals, com empreses mixtes així com en modalitat de gestió directa pel propi Ajuntament.

En un context on les normatives cada vegada són més exigents i la justificació tècnica resulta imprescindible, disposar d’un estudi econòmic sòlid marca la diferència entre una aprovació ràpida o un expedient amb riscos. A Senders Financers us oferim la seguretat, el rigor tècnic i l’experiència necessaris perquè la vostra administració pugui presentar expedients impecables davant la Comissió de Preus de Catalunya.

➡️ Contacta amb nosaltres i descobreix com et podem ajudar a garantir l’equilibri financer dels teus serveis públics.

A Senders Financers creiem fermament que les finances poden, i han de, anar més enllà dels resultats econòmics a curt termini. Avui més que mai, les empreses estan cridades a repensar la seva manera d’operar, invertir i relacionar-se amb el seu entorn. I en aquest context, les finances sostenibles s’han convertit en una eina clau per construir organitzacions més sòlides, responsables i resilients.

Parlar de finances sostenibles no és parlar de filantropia ni de simples gestos simbòlics. És parlar destratègia empresarial amb impacte. És parlar de prendre decisions financeres que integrin criteris ambientals, socials i de governança (ASG), i que estiguin alineades amb els grans reptes del present i del futur: el canvi climàtic, la desigualtat, la transició energètica o la transformació digital.

 

Què són exactament les finances sostenibles?

Les finances sostenibles se centren a integrar els factors de sostenibilitat ASG (Ambiental, Social & Governança) en la presa de decisions financeres, tant en inversions com en planificació, pressupostació o control econòmic. El seu objectiu és clar: assegurar que les activitats empresarials generin valor no només econòmic, sinó també social i ambiental.

En altres paraules: no es tracta només de guanyar diners, sinó de fer-ho de forma ètica, responsable i amb impacte positiu. Es tracta d’assegurar que les nostres empreses perdurin en el temps, amb una gestió eficient dels recursos, respecte pel medi ambient i compromís amb les persones.

 

Per què les finances sostenibles són clau per a l’empresa actual

L’enfocament tradicional de les finances s’ha centrat històricament en indicadors com ara la rendibilitat, el creixement o la liquiditat. Però la realitat empresarial ha canviat. Avui, cada cop més clients, inversors, empleats i administracions públiques valoren que les empreses adoptin un enfocament sostenible, transparent i compromès.

Els avantatges d’integrar criteris sostenibles en la gestió financera són molts:

• Accés a finançament preferent: bancs i fons d’inversió estan prioritzant projectes amb enfocament ASG
• Millora de la reputació i del posicionament de marca
• Reducció de riscos legals, reputacionals i operatius
• Augment de l’atractiu per al talent jove i qualificat
• Compliment de normatives emergents en matèria de sostenibilitat corporativa
• Major resiliència a llarg termini davant de crisis econòmiques, energètiques o socials

A més, les finances sostenibles permeten mesurar l’impacte real de les nostres decisions i adoptar una visió més àmplia de l’èxit empresarial.

 

Com integrar la sostenibilitat a la gestió financera de l’empresa?

No es tracta de canviar-ho tot d’un dia per a l’altre, sinó d’iniciar un camí amb visió estratègica i voluntat de millora continuada. A continuació, compartim algunes claus per començar a aplicar un enfocament de finances sostenibles a la teva empresa:

1. Diagnòstic inicial: ¿ on som?

Abans d’emprendre qualsevol transformació, és fonamental saber des d’on partim. Per això, cal fer una anàlisi inicial de la situació financera i organitzativa de l’empresa, identificant:

• Quins processos financers ja incorporen (o no) criteris ASG
• Quins riscos ambientals, socials o de governança poden afectar l’activitat
• Quines oportunitats de millora existeixen en àrees com inversió, compres, gestió energètica o fiscalitat responsable

Aquest diagnòstic serveix com a base per definir objectius realistes i mesurables.

 

2. Definició d’una estratègia financera sostenible

A partir del diagnòstic, les empreses poden dissenyar un full de ruta clar i coherent, que integri els principis de sostenibilitat en les seves decisions econòmiques.

• Criteris d’inversió responsable
• Polítiques de compres amb proveïdors sostenibles
• Objectius de reducció d’emissions o consum energètic
• Programes d’impacte social o de conciliació laboral
• Codis de bon govern i transparència interna

L’objectiu és que la sostenibilitat formi part estructural de l’estratègia financera no com un afegit sinó com un avantatge competitiu.

 

3. Avaluació d’inversions amb criteris ASG

Cada cop més empreses han de decidir on invertir els seus recursos i com garantir que aquestes inversions no només siguin rendibles, sinó també coherents amb els seus valors. S’avaluen projectes tenint en compte:

• Impacte ambiental: empremta de carboni, eficiència energètica, gestió de residus.
• Impacte social: generació d’ocupació, condicions laborals, igualtat d’oportunitats.
• Impacte en governança: transparència, diversitat en la presa de decisions, compliment normatiu.

Incorporar aquests criteris permet identificar projectes més sòlids a llarg termini i més alineats amb els interessos de tots els grups d’interès.

 

4. Mesurament de l’impacte: allò que no es mesura, no es gestiona

Una part fonamental de qualsevol procés de transformació és el mesurament. És necessari definir indicadors clau de sostenibilitat que s’integrin al quadre de comandament financer:

• Indicadors mediambientals (emissions, consums, reducció de residus).
• Indicadors socials (rotació, satisfacció del personal, impacte local).
• Indicadors de governança (auditories, compliment, ètica corporativa).

Això permet a l’empresa comunicar de manera transparent els seus avenços i prendre decisions basades en dades objectives.

 

Sostenibilitat empresarial que deixa empremta

Cada cop més empreses, grans i petites, estan apostant per les finances sostenibles. Algunes ho fan invertint en eficiència energètica o energies renovables.

L’important és entendre que la sostenibilitat no és només per a grans corporacions. Qualsevol empresa pot començar per incorporar petits canvis en la forma de gestionar els recursos, prioritzar proveïdors locals, reduir el consum, o adoptar una fiscalitat més conscient.

En tots aquests casos, limpacte és doble: millora de resultats i creació de valor social.

 

El nostre paper: com us acompanyem des de Senders Financers

A Senders Financers acompanyem empreses que volen alinear el creixement amb el benestar de l’entorn. La nostra proposta es basa en una combinació de rigor financer, visió estratègica i compromís social.

Oferim serveis com:

• Diagnòstics ASG personalitzats.
• Planificació financera sostenible.
• Disseny de polítiques d’inversió responsable.
• Quadres de comandament amb indicadors ASG.
• Formació en finances sostenibles per a equips directius.

No creiem en receptes universals sinó en solucions adaptades a la realitat de cada empresa. El nostre objectiu és que la sostenibilitat sigui una palanca de competitivitat i no una càrrega addicional.

 

Les finances sostenibles no són una moda, són el futur

La sostenibilitat ja no és opcional. Les empreses que ho entenguin i actuïn des d’ara seran les que liderin el canvi en els propers anys. I aquest lideratge no només es mesurarà en xifres econòmiques, sinó també en impacte social, ambiental i ètic.

Des de Senders Financers volem acompanyar-te en aquest camí. Perquè creiem en les empreses que no només pensen en el benefici econòmic, sinó en com construir un futur millor per a tothom.

➡️ Contacta’ns i descobreix com et podem ajudar a transformar la teva gestió financera amb un enfocament sostenible.

 

A Senders Financers creiem que tenir cura de les persones també és gestionar amb eficiència. Per això, cada vegada més Administracions Públiques aposten per realitzar una anàlisi econòmica i estratègica de nous serveis que incideixin directament en el benestar del personal.

Els estudis de viabilitat econòmica i financera permeten als Ajuntaments, Consells Comarcals i Administracions Autonòmiques avaluar amb rigor la conveniència d’implantar aquest tipus de servei.

A continuació, us expliquem en què consisteix un estudi d’aquest tipus, quins beneficis aporta i com des de Senders Financers el duem a terme amb una metodologia contrastada.

 

Per què plantejar un servei de fisioteràpia a l’entorn públic?

La fisioteràpia s’ha consolidat com una de les professions sanitàries més rellevants del país, amb més de 50.000 professionals a Espanya, dels quals més de 12.000 exerceixen a Catalunya.

Oferir un servei de fisioteràpia dins de les instal·lacions administratives públiques pot suposar grans beneficis:

• Reducció de l’absentisme laboral.
• Millora del benestar físic i mental del personal.
• Prevenció de lesions derivades del treball sedentari.
• Increment de la productivitat i millora del clima laboral.
• Enfortiment del compromís institucional amb la salut laboral.

Aquests efectes positius no són exclusius del sector privat. A l’administració pública, on el capital humà és essencial, disposar de serveis orientats a la salut i prevenció és una inversió a mitjà i llarg termini.

 

És viable econòmicament oferir aquest servei des del sector públic?

Aquí és on entra en joc la importància d’un estudi de viabilitat economicofinancera. Abans d’implantar o licitar un servei de fisioteràpia, cal determinar:

• Si hi ha demanda real entre el personal potencial usuari.
• Quin cost tindria la seva implantació i manteniment.
• Quin seria el retorn esperat, tant en termes d’ús com d’estalvi indirecte (menor absentisme, menor derivació a mútues…).
• Quin model de gestió és més adequat: directa, indirecta, conveni amb altres entitats, etc.

A Senders Financers ajudem les administracions a respondre aquestes preguntes amb dades, escenaris i previsions, sempre adaptades a cada realitat institucional.

 

La nostra metodologia de Senders Financers: pas a pas per avaluar la viabilitat del servei de fisioteràpia

Als nostres estudis apliquem una metodologia estructurada que garanteix una anàlisi integral i objectiu. Aquests són els principals passos que seguim:

1. Contextualització del servei

Partim d´una anàlisi de l´entorn: edificis o instal·lacions on s´ubicaria el servei, disponibilitat d´espais, franges horàries, compatibilitat amb altres serveis ja existents (com a medicina assistencial o atenció preventiva), etc.

A més, en molts casos, recollim informació sobre l’interès real del personal mitjançant enquestes internes, detectant la demanda potencial i les seves característiques (edat, malalties comunes, disposició horària…).

 

2. Descripció tècnica i econòmica del servei

Detallem com es prestaria el servei:

• Nombre d’hores setmanals.
• Modalitat (consulta individual, sessions grupals, tallers…).
• Requeriments de maquinària i mobiliari.
• Perfil professional necessari.
• Ubicació física dins de l’equipament municipal o autonòmic.

Aquest punt també inclou una primera estimació dingressos (si es preveu copagament o aportació voluntària) i de costos (personal, subministraments, manteniment, assegurances, etc.).

 

3. Anàlisi del sector de la fisioteràpia

Realitzem un estudi del sector professional de la fisioteràpia al territori:

• Situació actual del sector a Catalunya i Espanya.
• Tipologia d’empreses i entitats proveïdores.
• Nivells salarials, condicions laborals i evolució del mercat.
• Tendències com la digitalització, l’enfocament preventiu i la fisioteràpia laboral.

Aquesta anàlisi permet anticipar els costos esperats, la competència en una licitació i les oportunitats de col·laboració publicoprivada.

 

4. Avaluació de l’entorn específic

Si es tracta d’un servei nou en una instal·lació concreta, analitzem el microentorn:

• Trànsit de persones a l’edifici i franges horàries de més afluència.
• Serveis de fisioteràpia propers (preus, especialització, nivell d’ocupació).
• Casos comparables a altres administracions.
• DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).

Tot això ens permet identificar riscos operatius i oportunitats de millora, reforçant el disseny del model de servei.

 

5. Hipòtesis i projeccions econòmiques

A partir de tota la informació recollida, construïm un model econòmic-financer amb diferents hipòtesis d’ingressos, despeses, inversió inicial i tornada. Projectem escenaris a diversos anys vista que ens permeten avaluar la sostenibilitat del servei.

Incloem indicadors clau com:

• EBITDA.
• Punt d’equilibri.
• Cost per sessió / per usuari.
• Taxa d’ocupació estimada.

En el cas de serveis licitats mitjançant concessió, valorem el risc operacional que assumiria el concessionari, segons els criteris de la Llei de contractes del sector públic (articles 14 i 15).

 

6. Conclusions i viabilitat del projecte

Finalment, sintetitzem tota la informació en un informe clar, amb taules, gràfics i conclusions comprensibles tant per a tècnics com per a responsables polítics. Indiquem de manera explícita si el servei és viable sota les condicions actuals o si caldria reformular algun paràmetre. 

 

Quin valor aporta un estudi de viabilitat a una administració pública?

Aquest tipus d’estudi no és només un requisit legal en cas de concessions, sinó també una eina de planificació estratègica. Permet justificar tècnicament la implantació d’un nou servei, prendre decisions basades en dades reals i minimitzar els riscos de sostenibilitat econòmica o errors d’implementació.

En contextos de pressupostos ajustats i exigència ciutadana creixent, l’eficiència i la transparència són més necessàries que mai. Des de Senders Financers oferim aquest rigor tècnic necessari per complir aquests principis.

 

Fisioteràpia laboral, una inversió amb retorn públic

La incorporació de serveis de fisioteràpia a l’àmbit de les administracions públiques no és només una millora del benestar del personal. També és una aposta estratègica per la salut laboral, la prevenció i l’eficiència en la gestió de recursos humans.

Des de Senders Financers posem al servei dels organismes públics la nostra experiència i metodologia per a valorar amb precisió la viabilitat econòmica i operativa d’aquest tipus d’iniciatives. Perquè creiem que gestionar amb dades també és tenir cura de les persones.

 

Per què confiar en Senders Financers?

Som especialistes en consultoria financera pública. Treballem colze a colze amb administracions locals, consells comarcals i governs autonòmics, i en coneixem bé els ritmes, els requeriments normatius i els objectius socials.

Quan fem un estudi de viabilitat, no només ens fixem en els números: busquem que el projecte sigui útil, viable i alineat amb la missió pública de cada institució. La nostra experiència en l’anàlisi sectorial, la fiscalitat, la contractació pública i la sostenibilitat pressupostària ens permet oferir una visió global de l’impacte del servei.

➡️ Contacta amb nosaltres per a més informació sobre els nostres estudis de viabilitat

A Senders Financers portem anys ajudant Ajuntaments a avaluar de forma rigorosa i transparent el cost real dels seus serveis públics. Un dels àmbits on aquesta necessitat es fa més evident és a les escoles infantils municipals, també conegudes com a escoles bressol o escoles bressol. Aquest servei essencial per a les famílies i la conciliació ha experimentat un canvi normatiu de gran impacte: l’Acord Català publicat al BOE el 12 de juliol del 2024, que incrementa els costos laborals del personal en centres de gestió indirecta.

Aquest canvi planteja reptes econòmics i de planificació per a molts municipis, que han d’ajustar les licitacions, els pressupostos i els preus públics. Per això, creiem que és imprescindible fer un estudi de costos específic, que permeti prendre decisions informades i garantir la sostenibilitat del servei.

 

Per què cal un estudi de costos a les escoles bressol municipals?

La gestió d’una escola bressol municipal implica múltiples components: personal educatiu, menjadors, materials, manteniment de les instal·lacions, neteja, subministraments, etc. Sovint aquests costos es troben repartits entre diferents partides pressupostàries o són difícils de desagregar amb precisió. Això genera una manca de visibilitat real sobre quant costa el servei per nen, per aula o per activitat.

Un bon estudi de costos permet:

• Conèixer el cost real del servei, diferenciant entre despeses directes i indirectes.
• Assignar els costos per centre de cost i per activitat (acolliment, menjador, matrícula, escolaritat…).
• Determinar un preu públic coherent amb el cost del servei i amb criteris d’equitat social.
• Definir un model de finançament equilibrat entre Generalitat, Ajuntament i famílies.
• Preparar una licitació ajustada a la realitat econòmica actual, tenint en compte els convenis i normatives vigents.

 

Pas a pas: com fem un estudi de costos d’una escola bressol

Quan un Ajuntament ens encarrega aquest tipus destudi, apliquem una metodologia detallada i adaptada a cada cas. Aquests són els passos principals:

1. Identificació i anàlisi dels costos del servei

Comencem per recopilar tota la informació disponible sobre els costos, classificant-los en:

• Costos directes: personal educatiu, material escolar, subministraments.
• Costos indirectes: administració general, manteniment d’edifici, neteja, etc.
• Costos propis de l’Ajuntament o del gestor extern, segons el model de gestió.

Aquesta anàlisi ens permet entendre l’estructura real de la despesa i quina part correspon a cada agent.

 

2. Repartiment de costos per activitat i centre de cost

Assignem els costos a les diferents activitats del centre (acolliment, menjador, escolaritat, matrícula, etc.) i per centres de cost com l’aula o l’alumne individual. Aquest repartiment ens permet calcular quant costa realment cada plaça escolar i quin és el cost mitjà per tipus de servei.

 

3. Càlcul del cost del servei a licitar

A partir de l’anàlisi anterior, definim el cost objectiu del servei que ha de servir com a base per a licitació en cas que el model de gestió sigui indirecte. Això garanteix que els contractes públics parteixin duna base econòmica realista i conforme a dret.

 

4. Identificació dels ingressos per tipologia

Avaluem els ingressos que es generen, tant si provenen de les famílies (quotes de matrícula, menjador, etc.) com si hi ha aportacions de la Generalitat o altres ens públics. També analitzem les bonificacions que s’apliquen en funció de la renda, el nombre de fills, la situació laboral dels progenitors, etc.

 

5. Determinació del preu públic i model de finançament

Amb les dades anteriors, proposem un model de preu públic ajustat al cost del servei i avaluem diferents escenaris de finançament entre les parts implicades: famílies, Generalitat i Ajuntament. Aquesta part és clau per a garantir la sostenibilitat financera del servei i alhora assegurar-ne l’accessibilitat.

 

6. Indicadors i comparatives

Contrastem els resultats obtinguts amb indicadors sectorials i estudis com els Cercles de Comparació Intermunicipal de 2022 i 2023. Això permet a l’Ajuntament veure com se situa respecte a municipis similars.

 

7. Avaluació del marc contractual

Per acabar, analitzem tots els documents contractuals: plecs de condicions, reglaments, ordenances fiscals, convenis laborals aplicables, etc. Això assegura que l’estudi està alineat amb el marc normatiu vigent i que és aplicable a una licitació.

 

 

L’impacte de l’Acord Català del juliol del 2024: una pujada salarial del 30%

El passat 12 de juliol de 2024 es va publicar al BOE la resolució que recull l’Acord Català sobre condicions salarials a centres infantils de gestió indirecta. Aquest acord, signat per les principals organitzacions del sector, estableix un increment significatiu del salari mínim garantit per al personal educatiu, amb una pujada mitjana del 30% respecte a la situació prèvia, segons les taules salarials adjuntes a l’acord.

Aquest canvi no només respon a una voluntat de dignificar la professió, sinó que obliga tots els Ajuntaments que contractin serveis de gestió indirecta d’escoles bressol a tenir en compte aquesta nova realitat salarial en les seves licitacions.
L’acord distingeix entre dues situacions:

• Taula B: s’aplica a escoles bressol amb licitació o qualsevol sistema de provisió amb anterioritat al 12 Juliol de 2024
• Taula A: s’aplicarà a les escoles bressol amb licitació o sistema de provisió alternatiu publicada amb posterioritat al 12 Juliol de 2024.

A més, es crea un nou complement garantia Catalunya (CGC) que han de percebre aquells treballadors el salari actual dels quals sigui inferior al mínim garantit. Aquest complement és proporcional en pagues extres i es compensa amb futurs augments salarials (excepte el complement CPP).

L’impacte pels Ajuntaments és clar:

• Augment immediat dels costos laborals per al curs 2024-2025 i següents.
• Necessitat de revisar a l’alça els preus de licitació.
• Ajust dels pressupostos municipals per assumir l’increment de la despesa.
• Revisió dels models de finançament públic i copagament familiar.

Per això, és imprescindible revisar els estudis de costos existents i adaptar-los a aquest nou escenari.

Com et pot ajudar Senders Financers?

Des de Senders Financers hem treballat activament amb diversos Ajuntaments per actualitzar els seus estudis de costos d’escoles bressol i anticipar l’impacte de l’acord català en el seu pressupost municipal.

El nostre servei s’adapta a cada realitat local, amb una mirada tècnica i estratègica que permet:

• Complir els requisits legals en matèria de contractació.
• Justificar adequadament els preus públics i les aportacions municipals.
• Planificar a mitjà i llarg termini els efectes de l’increment salarial.
• Assegurar que el servei d’escoles infantils segueixi sent sostenible i accessible per a totes les famílies del municipi.

 

Planificació i rigor tècnic davant del nou escenari

L’Acord Català del 12 de juliol de 2024 representa un canvi de paradigma en la gestió econòmica de les escoles bressol municipals. Si bé suposa un avenç en la dignificació laboral del sector, també implica un augment significatiu de la despesa pública que cal abordar amb planificació, dades i responsabilitat.

A Senders Financers posem a disposició dels Ajuntaments la nostra experiència i metodologia per avaluar amb precisió el cost real del servei, ajustar preus, justificar pressupostos i preparar licitacions d’acord amb la normativa vigent.

➡️ Consulta el nostre servei d’estudis de costos per a Ajuntaments a Senders Financers

A Senders Financers portem anys acompanyant entitats públiques en la presa de decisions estratègiques que impliquen recursos, persones i serveis essencials per a la ciutadania. Un dels instruments clau per assegurar una gestió eficient i sostenible és el estudi de viabilitat financera, especialment en el cas de serveis públics que es projecten sota un model de gestió indirecta (contractes de concessió de serveis així com contractes de serveis).

En aquest article de Senders Financers volem compartir pas a pas el procés que seguim per elaborar un estudi de viabilitat financera d’un servei públic municipal. Tot i que cada cas presenta les seves particularitats, creiem que una bona planificació, un enfocament tècnic rigorós i una visió global de la realitat municipal són essencials per prendre decisions encertades i responsables.

 

1. Contextualització del servei i l’anàlisi d’antecedents

Abans d’entrar en projeccions, números i models, és imprescindible entendre d’on venim. En aquesta primera fase de l’estudi ens centrem a conèixer el context del servei objecte d’anàlisi: la història, el marc normatiu, les fites contractuals principals i l’evolució en el temps.

Solem començar reconstruint la cronologia del servei, identificant moments clau com l’inici de la concessió, renovacions, modificacions contractuals o canvis normatius que n’hagin afectat el funcionament.

També analitzem el marc legal vigent, amb especial atenció a la Llei de Contractes del Sector Públic i altres disposicions rellevants que condicionen la naturalesa i els requisits de la prestació del servei (Convenis Col·lectius, PCA, PPT, Reglaments entre d’altres). Així mateix, si hi ha un estudi de viabilitat previ, ho revisem detingudament per detectar possibles aprenentatges o punts de millora.

Aquesta fase permet construir una base sòlida des de la qual projectar lanàlisi tècnica i econòmica, evitant repetir errors del passat o ignorar condicionants legals importants. 

 

2. Descripció detallada del servei públic

Un cop contextualitzat el servei, procedim a descriure’n en profunditat el funcionament actual o previst. El nostre objectiu és capturar tots els elements clau que en condicionen l’operació, l’abast i l’estructura de costos i ingressos.

En aquesta etapa analitzem aspectes com:

• Ubicació i característiques de les instal·lacions on es presta el servei (edificis municipals, equipaments, espais públics, etc.).
• Perfil i volum d’usuaris potencials, incloent horaris, usos previstos, freqüència, estacionalitat i qualsevol altre factor rellevant.
• Descripció operativa del servei: com funciona, quins recursos requereix, quins equipaments són necessaris, etc.
• Fonts d’ingressos i costos associats: analitzem quins ingressos pot generar el servei (si n’hi ha) i quines despeses implica en termes de costos personal, despeses d’aprovisionaments, despeses manteniment, de serveis professionals independents, de subministraments entre d’altres inversions inicials o de reposició.

Aquesta descripció ens permet modelitzar el servei de manera realista, tenint en compte tant els seus requeriments tècnics com el seu comportament esperat a la pràctica.

 

3. Anàlisi de l’entorn sectorial i de mercat

Una part important de l’estudi consisteix a analitzar macroentorn i el sector econòmic relacionat amb el servei objecte d’estudi.

• Fem habitualment una anàlisi PESTEL, que ens permet identificar tendències i riscos des d’una perspectiva política, econòmica, social, tecnològica, ecològica i legal. Aquest enfocament és especialment útil en serveis vinculats a sectors sensibles o en transformació, com ara la mobilitat, l’energia o la gestió de residus.
• A més, avaluem el comportament del sector relacionat, identificant les principals empreses operadores, les dinàmiques competitives, les oportunitats d’innovació i els nivells de rendibilitat habituals. A partir de dades agregades, seleccionem indicadors clau com el marge EBITDA / ingressos d’explotació entre d’altres, que ens permeten projectar escenaris raonables de rendibilitat per al servei públic en qüestió.

Aquesta anàlisi externa ens ajuda a posicionar el servei en el seu context real, facilitant la presa de decisions basades en evidències del mercat.

 

4. Anàlisi del microentorn i del funcionament actual (si s’aplica)

Quan el servei ja està en funcionament, encara que sigui de manera provisional o limitada, podem fer una anàlisi del microentorn i del rendiment operatiu actual. Aquest pas ens permet validar hipòtesis, detectar punts febles i conèixer amb precisió com funciona el model vigent.

En aquesta etapa avaluem:

• Informació financera i de gestió històrica del servei: ingressos, costos, eficiència operativa, evolució mensual, patrons d’ús, incidències, identificació de KPI entre altres
• Comparació amb serveis similars prestats per altres operadors, tant públics com privats.
• Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats): una eina que ens ajuda a sintetitzar els factors clau i orientar el diagnòstic estratègic del servei en qüestió.

Tota aquesta informació permet construir una imatge clara del present, a partir de la qual projectar el futur del servei de manera més fonamentada.

 

5. Definició d’hipòtesis i modelització economicofinancera

Aquesta és la fase més tècnica i un dels nuclis de lestudi de viabilitat. A partir de tota la informació recollida, definim un conjunt de hipòtesis econòmiques i financeres que ens permeten simular el comportament del servei durant el període de concessió o gestió previst.

Entre altres elements, definim:

• Hipòtesis d’ingressos: tarifes, nivells d’ús, elasticitat de la demanda, fonts complementàries, revisió de preus entre d’altres.
• Hipòtesis de costos: despeses operatives, manteniment, personal, increment dels costos de personal per Conveni Col·lectiu, amortitzacions, despesa financera, impostos entre d’altres.
• Hipòtesis d’inversió: cost inicial del servei, renovacions periòdiques, tecnologia o equipaments necessaris.

Amb aquestes hipòtesis elaborem els següents Estats Financers:

• Compte de Pèrdues i Guanys projectat.
• Balanç de Situació projectat.
• Estat de Fluxos d’Efectiu al llarg dels anys.

I el més important: calculem indicadors de rendibilitat clau, com ara el Valor Actual Net (VAN), la Taxa Interna de Retorn (TIR), el període de recuperació de la inversió (payback) o el llindar de rendibilitat. Totes aquestes dades ens permeten determinar si el projecte és viable des d’un punt de vista financer i en quines condicions (durada contractual, rendibilitat del projecte entre d’altres).

 

6. Conclusions i anàlisi global de viabilitat

L’última fase de l’estudi consisteix a sintetitzar tota la feina anterior i arribar a conclusions clares, útils per a la presa de decisions per part de l’equip polític i tècnic de l’Ajuntament.

Presentem una taula-resum amb els resultats clau de l’anàlisi economicofinancera, en què s’indica el benefici o la rendibilitat esperada, els escenaris avaluats (optimista, neutre, pessimista), i la viabilitat global del contracte.

En aquells casos en què la viabilitat no estigui garantida, l’estudi també compleix una funció decisiva: alertar sobre riscos potencials i evitar decisions precipitades o econòmicament perjudicials per a l’administració local.

 

A Senders Financers convertim la viabilitat en decisions responsables

Elaborar un estudi de viabilitat financera d’un servei públic no és una tasca menor. Requereix experiència, rigor tècnic i comprensió profunda de l’administració pública i dels seus objectius. A Senders Financers portem anys oferint aquest servei a Ajuntaments de totes les mides, ajudant-los a prendre decisions informades sobre la prestació dels seus serveis municipals.

El nostre enfocament combina la proximitat institucional amb l’anàlisi econòmica més avançada, sempre orientada a millorar l’eficiència de la despesa pública i garantir la sostenibilitat a llarg termini dels serveis municipals.

Si des del vostre ajuntament esteu plantejant externalitzar, renovar o replantejar un servei públic, us animem a conèixer en profunditat el nostre servei de Estudis de Viabilitat per a Ajuntaments, on apliquem tots aquests passos i més.